Notes finals primer quadrimestre (2012-2013)

Ahir a la tarda vaig rebre 5 sms seguits de la UOC amb les notes finals d'aquest quadrimestre, un dia abans de la data oficial. Aquest semestre he tingut molt de treball a la meva feina, la qual cosa m'ha deixat menys temps per a la UOC, de totes maneres estic molt content dels resultats obtinguts, ja que considero que es corresponen amb l'esforç que he dedicat a cada assignatura. Els resultats són:

• Fotografia digital: 8,3 (Notable)
• Disseny d'interfícies multimèdia: 8,3 (Notable)
• Animació: 8,6 (Notable)
• Física per a multimèdia: 9,3 (Excel·lent)
• Mercat i legislació: 10 (Matrícula d'Honor)

Aquests dies no publicaré gaire contingut nou, però reprendré el mateix ritme de publicacions quan comenci el següent quadrimestre. Mentrestant em podeu seguir al Twitter, on acostumo a publicar contingut relacionat amb la multimèdia, els nous mitjans, la cultura i el pensament contemporani, entre d'altres.

Primer quadrimestre (2012/2013) finalitzat

Segurament més d'un se senti com el protagonista del vídeo que encapçala aquesta entrada (produït per un dels components de Cooleggs, el nou canal de YouTube que fa poc acabo de començar amb uns amics).

En el meu cas, dimecres passat vaig acabar les proves de síntesi que em quedaven d'aquest quadrimestre, així que ara és moment de fer un descans de tant estudiar i aprofitar aquest mes per a relaxar-me una mica i preparar amb força el quadrimestre vinent. Per sort, a partir del març reduiré la meva jornada laboral, la qual cosa em permetrà fer alguna assignatura més, però no vulguem córrer, ara és temps de reflexió, així que faré una petita crítica de les assignatures que he cursat aquest semestre.

Animació

És una assignatura amb molta demanda de temps, no tant per l'estudi dels materials, ni per les PACs, sinó per la realització de la pràctica. Els apunts estan ben redactats i són fàcils d'entendre i la major part de les PACs requereixen la correcta interpretació d'aquests per a la seva realització. Trobo que incloure 2D i 3D en una mateixa assignatura resulta en una càrrega de treball excessiva pels estudiants, ja que hem d'aprendre a animar en Flash i en 3ds Max o Maya al mateix temps.

Disseny d'interfícies multimèdia

Tothom està d'acord en que es tracta de la continuació d'Arquitectura de la informació i, igual que aquesta, és una assignatura amb molt de contingut. He trobat molt útil el recorregut històric per les interfícies gràfiques, ja que permet entendre el present i futur del disseny d'interfícies multimèdia. Al principi vaig trobar complicada la distribució de lectures i temes proposats, però al final vaig aprendre tot el necessari. M'ha agradat la part pràctica de l'assignatura, que consisteix no només en dur a terme la pràctica obligatòria, sinó a testejar-la amb usuaris reals.

Física per a multimèdia

Ha estat l'assignatura més fàcil d'aquest quadrimestre per a mi, la qual cosa ha fet que no li hagi dedicat massa temps. El nivell de detall amb què s'aprofundeixen els temes de moviment, forces, òptica i electromagnetisme és força baix per a algú que hagi estudiat el batxillerat tecnològic, així que es pot dir que és una assignatura força assequible, inclús per a aquells estudiants amb pocs coneixements de física.

Fotografia digital

Es tracta d'una optativa que introdueix l'estudiant al món de la fotografia, començant per la presentació de la fotografia clàssica i avançant pel llenguatge fotogràfic fins arribar a la fotografia digital i el seu tractament i processament. El nivell és elevat i hi ha molta feina a fer, però trobo que totes les activitats són necessàries per a aconseguir una evolució positiva dels estudiants i els seus treballs.

Mercat i legislació

La majoria d'estudiants la troba una assignatura avorrida i molt poc relacionada amb el nostre grau, però a diferència d'ells, l'he trobat molt enriquidora i útil. És cert que el primer mòdul és força intens i amb molta informació, però a mesura que avancem i entrem en el segon trobem una visió sobre la convergència molt acurada de la realitat. Per acabar, el mòdul de la propietat intel·lectual i els drets d'autor disposa d'un recopilatori d'informació molt extens i ben organitzat de la gestió que els artistes necessiten a l'hora de publicar i distribuir les seves obres. Tot això ha fet que l'hagi trobat apassionant i de molta utilitat per a futurs artistes/creadors multimèdia.

[Mercat i legislació] Prova de síntesi 2012/2013 1r quadrimestre

La prova de síntesi de Mercat i legislació ha estat formada per 5 preguntes, les quals tenien un valor de 2 punts cadascuna. S'ha disposat d'una hora per dur-la a terme i no s'ha permès l'accés a cap material de l'assignatura. A part de donar unes respostes breus i concises, l'extensió màxima de cadascuna havia de ser de mitja pàgina aproximadament. Les preguntes han estat:

1. Descriu els objectius bàsics i l'abast de la Llei General de Telecomunicacions.
   
   
2. Explica els aspectes rellevants de la protecció intel·lectual de les bases de dades.
   
   
3. Amb motiu del “Dia de la Protecció de Dades” a Europa, l'Agència Espanyola de Protecció de Dades va publicar una guia pràctica pels ciutadans sobre els seus "drets a la protecció de dades". En aquesta guia s'explica com actuar quan es sol·liciten o utilitzen les nostres dades personals i com utilitzar de manera responsable les dades d'altres persones. A més, l'Agència ha creat una web amb informació pràctica i materials d'ajuda, amb dues parts, una orientada a les empreses i l'altre als ciutadans.
   
   Has de respondre a les següents preguntes:
1. A què tenen dret els ciutadans quan se'ls hi sol·liciten dades de caràcter personal?
2. Quins principis generals de la Llei de Protecció de Dades han de respectar aquells que recopilen i emmagatzemen dades de caràcter personal?
   
   
4. Tenint en compte el que has après durant el curs, comenta aquesta definició:
   “Una de las particularidades de los nuevos modelos de negocio en la industria de la comunicación es el elevado grado de incertidumbre existente tanto en el nivel de la gerencia como en el de la redacción, respecto a las ventajas y desventajas de cada uno de los modelos propuestos. Otra particularidad es, al menos por el momento, la ausencia de recetas únicas y universales: cada medio debe buscar aquel modelo que mejor se adapte a su situación en el mercado, al tipo de contenidos que ofrece, a la competencia existente, etc.”.
   
   Alfonso Vara Miguel. Nuevos modelos de negocio. UOC.
   
   
5. Indica, dins de la mateixa taula, 5 paraules clau que es poden utilitzar per definir cada un d'aquests conceptes. Procura que les paraules clau utilitzades en una fila no es repeteixin en les altres i tampoc siguin les mateixes utilitzades a l'anomenar el concepte corresponent de la mateixa fila.
   
   Conceptes: Mercat convergent, Hipersector TIC, Model de negoci, Producte substitutiu i Vigilància estratègica.

[Mercat i legislació] Everything is a remix: Part 4

Per acabar aquesta sèrie de mini-documentals d'en Kirby Ferguson, avui presento el capítol 4 d'Everything is a remix, "System failure", "Fallada del sistema". Tant el sistema legal anglosaxó com el nostre no accepten la naturalesa derivativa de la creativitat. Enlloc, les idees es consideren propietat, com a unitats úniques i originals amb diferents límits. Però les idees no estan tan ordenades. Estan organitzades en capes, estan entreteixides, estan embolicades. I quan el sistema entra en conflicte amb la realitat... el sistema comença a fallar.

Espero que aquests documentals us hagin agradat i hagueu gaudit amb la seva visualització.

Descarrega la part 4 en alta definició i amb subtítols aquí.

[Mercat i legislació] Everything is a remix: Part 3

En aquest blog he parlat vàries vegades de la creativitat, a la PAC 2 d'Iniciativa emprenedora vaig analitzar el paper de la creativitat i la innovació com a fonts d'idees i oportunitats; als articles "[Iniciativa emprenedora] Relació entre creativitat i temps" i "[Creativitat i estètica] Los secretos de la creatividad" es mostra que sense la creativitat no es poden generar idees i que totes les persones tenim un talent i, per tant, tenim la capacitat de ser creatius.

Però ens hem parat a pensar com es porta a terme el procés creatiu? En aquest episodi d'Everything is a Remix, "The elements of creativity", "Els elements de la creativitat" Kirby Ferguson explora com succeeixen realment les innovacions.

Descarrega la part 3 en alta definició i amb subtítols aquí.

[Mercat i legislació] Everything is a Remix: Part 2

En l'article [Mercat i legislació] Remix = pirateria? vaig parlar sobre la legalitat de les remescles i sobre si s'hauria de permetre aquest tipus d'ús per a promoure la creació de cultura. L'episodi que us presento d'avui sobre Everything is a Remix es titula "Remix Inc.", "Remescla S.A." i explora les tècniques que fan servir els grans estudis de cinema per a produir pel·lícules, curiosament mitjançant remescles.

Descarrega la part 2 en alta definició i amb subtítols aquí.

[Mercat i legislació] Everything is a Remix: Part 1

Fa uns mesos vaig assistir a les projeccions de l'ArtFutura que es van dur a terme al CCCB, a Barcelona, i una de les que em va agradar més, pel seu valor cultural i, alhora, d'entreteniment va ser la sèrie de Kirby Ferguson Everything is a Remix, una sèrie de quatre episodis que demostra que tot el que ha creat i crea l'ésser humà és part d'un procés de remescla d'altres coses creades amb anterioritat.

Avui us presento el primer episodi, titulat "The song remains the same", "La cançó segueix sent la mateixa", que aborda l'origen de les remescles tal com les coneixem avui dia, sorgides amb el hip-hop.

Descarrega la part 1 en alta definició i amb subtítols aquí.

[Mercat i legislació] PAC 3: L'obra multimèdia en el mercat i la seva protecció

En l’activitat l’obra multimèdia en el mercat i la seva protecció, analitzem l’estat de l’art de la tecnologia en el mercat multimèdia i considerem els mitjans disponibles per a la seva protecció, tenint en compte el context legal i altres mitjans de protecció de la propietat intel·lectual i dels drets d'autor.

La PAC3 es desenvolupa en dues fases, amb dues activitats cadascuna. En la primera preparem un informe de vigilància estratègica tecnològica per a l’organització tractada en la PAC 2 - activitat 2.1.3. En aquest informe analitzem l'estat de l'art de les tecnologies disponibles i de les emergents o possibles a mig o llarg termini segons les tendències observables. Considerem aquelles tecnologies capaces de millorar els productes o processos de l'organització tractada en la PAC2.

En la segona fase treballem els conceptes fonamentals de la LPI i dels drets d'autor per a diferenciar el paper que juguen els subjectes (persones, empreses, organismes) que intervenen tant en el procés de la creació com en l'explotació dels seus resultats i per identificar les característiques rellevants dels drets i obligacions d'aquests subjectes. També es consideren els mecanismes de protecció tecnològics, dels quals ja n'he parlat anteriorment en aquest blog.

"Qualificació: A"

Fes clic a "Més informació" per accedir a la PAC.

[Mercat i legislació] Sistemes anticòpia, sí o no?

La unitat 3 de l'assignatura Mercat i legislació, Conceptes fonamentals, m'està semblant molt interessant per l'enorme quantitat de contingut de que disposa i la gran utilitat que en podem treure pel simple fet de ser creadors (ja sigui d'una cançó, d'un poema o de qualsevol altre obra).

Un dels problemes que s'esmenta als apunts és el derivat de la remuneració d'autors per còpia privada, la qual cosa ens porta a parlar de la "pirateria", ja que la tecnologia ha avançat tant que avui dia les còpies són clons perfectes de l'original i el concepte de privacitat s'ha tornat una mica ambigu gràcies a l'expansió d'Internet.

Per a controlar aquest dret de còpia privada, a les pàgines 32 i 45 del mòdul "Conceptes fonamentals" es presenten els sistemes anticòpia, uns mètodes que restringeixen els drets digitals permesos per a cada obra. També són coneguts amb el nom de "gestió de drets digitals" o "gestió de restriccions digitals" (Digital Rights Management, o DRM, en anglès) i alguns exemples del que aquests sistemes poden fer són:

• Limitar el nombre de vegades que un usuari llegeix un llibre electrònic o visualitza una pel·lícula.
• Denegar que un determinat arxiu es pugui reproduir en determinats dispositius.
• Impedir fer més d'una còpia d'un àlbum de música.

Crec que el dret de còpia privada és un dret que s'ha de mantenir i no considero que hi hagi d'haver una remuneració cap a l'autor en aquest concepte, ja que tothom ha de poder fer una còpia de l'últim Bluray que hagi comprat per a evitar malmetre l'original. A més, s'haurien d'eliminar els sistemes anticòpia, ja que l'avanç tecnològic s'ha d'entendre com una oportunitat, no com una amenaça.

En l'era en que vivim, on les còpies són clons, la forma més fàcil d'evitar la injustament anomenada "pirateria" sense violar el dret a la intimitat s'aconsegueix rebaixant el preu de venda de les obres que permeten la seva distribució de manera digital a un nivell prou baix fins que els consumidors el considerin just, la qual cosa comportaria que més gent estigués disposada a passar per caixa.

Amb això s'aconseguiria que més gent tingués accés a continguts als que abans no podia accedir de manera legal i que la cultura es difongués de manera més àmplia entre la societat, que, recordem, és un dels objectius i raó de ser dels drets d'autor.

Quines altres idees teniu respecte els sistemes anticòpia? Coneixeu alguna altra alternativa?

[Mercat i legislació] El futur d'Internet està en perill, ajuda a salvar-lo

Durant els propers dies se celebra a Dubai una conferència entre els principals líders mundials que pot acabar amb retallades dràstiques de les llibertats i els drets d'Internet.

En concret, es tracta de la Conferència Mundial de Telecomunicacions de la Unió Internacional de Telecomunicacions (UIT o ITU, segons les seves sigles en anglès), una organització depenent de les Nacions Unides que es va establir per a coordinar els governs i el sector privat en l'àmbit de les xarxes i serveis de telecomunicacions, i que té el poder de prendre decisions importants sobre la xarxa sense el suport de la ciutadania, ja que sol prendre la majoria de les seves decisions segons interessos propis i no pas segons els dels ciutadans.

Com hem vist als apunts, la UIT va adoptar el 1988 el Reglament de les telecomunicacions internacionals i des de llavors s'ha dedicat a establir els principis generals relacionats amb la prestació de serveis internacionals de telecomunicacions en tres sectors fonamentals: les radiocomunicacions, la normalització tècnica i el desenvolupament de les telecomunicacions.

Tot i que la Comissió Europea defensarà que Internet segueixi sent lliure i obert, hi ha altres països amb punts de vista molt diferents que volen dotar la UIT de més poder per a convertir Internet en un espai controlat on per accedir a la xarxa s'hagin de complir una sèrie de requisits establerts per ells mateixos.

Per això ha sorgit una iniciativa per a mantenir Internet lliure com ho ha estat fins ara. A continuació deixo els passos que he trobat a El Correo de las Indias:

1. Mira el vídeo inicial (pots escollir l'idioma dels subtítols).
2. Informa't sobre la Internet Defense League on estan totes les teves empreses i organitzacions preferides d'Internet (des de la Mozilla Foundation fins a WordPress).
3. Firma aquesta petició.
4. Difon-la!
5. Segueix el curs de la campanya i manté informat al teu entorn.

Entre tots podem salvar Internet!

Font: El Correo de las Indias

Vídeo: fightforthefutu (Youtube)

[Mercat i legislació] PAC 2: Serveis de la societat de la informació

En aquesta PAC, abordem les activitats de negoci en l'àmbit dels serveis de la societat de la informació i del comerç electrònic. Ho fem d'una manera integrada, tenint en compte el procés de convergència i altres característiques, a més de les tècniques. Veiem també la legislació existent per a aquests serveis, per què és necessària i com aplicar-la.

La PAC 2 es desenvolupa en dues fases, per a cadascuna de les quals es proposa la realització de varies activitats per a treballar progressivament els continguts i objectius proposats.

En la primera fase, les tres activitats estan encaminades a identificar les característiques rellevants dels models de negoci dels serveis de la societat de la informació i del comerç electrònic i els efectes de la convergència, diferenciant el paper dels diferents actors que hi intervenen.

L'objectiu de la segona fase és conèixer i interpretar la legislació que regula els serveis de la societat de la informació i el comerç electrònic, relacionant els coneixements teòrics i pràctics apresos amb l'estudi del material bàsic de la Unitat 2 de l'assignatura (Mòdul 1 - Regulació de la transmissió de continguts i comerç electrònic ) per a després poder-los aplicar de manera eficaç. En aquestes activitats, ens endinsem en la Llei de Protecció de Dades de Caràcter Personal (LOPD) i en la Llei de Serveis de la Societat de la Informació (LSSI) així com en totes les altres lleis que, al voltant d'aquestes dues, complementen la regulació d'aquests serveis.

"Qualificació: A"

Per accedir a la PAC fes clic a "Més informació".

[Mercat i legislació] Remix = pirateria?

A propòsit del nou mòdul que comencem avui (Propietat intel·lectual, drets d'autor), vull compartir una remescla (o mashup) formada a partir de 24 cançons pop d'aquest 2012. Podeu veure el vídeo a Youtube i descarregar la cançó de manera gratuita aquí, tot i que les cançons remesclades tenen drets d'autor que impedeixen la seva remescla sense el permís dels titulars de drets de cada cançó (els quals no han estat obtinguts per l'autor de la remescla).

Si l'objectiu dels drets d'autor és beneficiar a la societat promovent un major desenvolupament de les ciències i les arts per a maximitzar la productivitat i la innovació i aquest vídeo és un clar exemple d'aplicació d'aquest objectiu, no seria moment de canviar la legislació vigent per a que persones com l'autor d'aquesta remescla no fossin considerades pirates o lladres?

Què us sembla? Considereu que les persones que creen obres noves a partir d'obres existents (sense tenir-ne els drets d'explotació) han de ser considerades delinqüents? Si és així, què opineu de les paraules que utilitzeu quan escriviu un missatge al fòrum, en una PAC o per comunicar-vos amb la resta de persones durant la vostra vida? Les vau inventar vosaltres o simplement les esteu remesclant d'una manera personal per a comunicar el que penseu?

PD: Em baso en la conferència que va fer Richard Stallman el mes passat al FCFòrum 2012 a Barcelona. Com que no he trobat cap vídeo aquí teniu un article escrit per la Karma Peiró resumint el que va dir: Cambiar el derecho de autor... Richard Stallman en el #fcforum12 (III).

EDITO: Això és el que es veu si s'intenta accedir al vídeo des d'Alemanya o Àustria. Algú ha dit censura?

[Mercat i legislació] PAC 1: Mercat multimèdia

En l’activitat d’aquesta unitat, reflexionarem sobre el mercat multimèdia i les seves característiques, aprofundint en el marc industrial i de les telecomunicacions sobre el que s’assenta, així com el seu marc regulador.

LA PAC 1 es desenvolupa en tres fases. Per a cadascuna d’elles es proposa la realització d’una activitat per treballar progressivament els continguts i objectius proposats.

En la primera fase s'ha de preparar una definició del mercat multimèdia. Per això, s'ha de reflexionar sobre les característiques del mercat multimèdia, tenint en compte el seu origen en el mercat de les TIC, la seva evolució i els diferents criteris de classificació per estructurar productes i serveis.

L’objectiu de la segona fase és situar el mercat multimèdia en relació al marc de normatives considerat en aquesta Unitat 1 de l’assignatura. En aquesta activitat ens endinsem en els conceptes que fonamenten el marc general regulador, els tipus d’intervencions reguladores i els mecanismes bàsics per la regulació de xarxes i serveis.

Finalment, en la tercera fase s’ha de preparar un document de màxim una pàgina, on s'ampliï la definició de les característiques clau del mercat multimèdia, tenint en compte els conceptes treballats en la primera fase i incorporant les característiques més rellevants del mercat de les telecomunicacions i el mercat de les xarxes i de serveis de comunicacions que s'han vist en la segona fase.

"Qualificació: A"

Per accedir a la PAC fer clic a "Més informació".

[Mercat i legislació] Free Culture Forum 2012 i els oXcars

Un any més se celebra a la capital catalana el Free Culture Forum (FCForum), un espai de reflexió que dona cabuda a tots els aspectes relacionats amb la cultura lliure i l'accés al coneixement; i la gran gala internacional i major esdeveniment de cultura lliure de tots els temps, els oXcars.

Com diu a la seva pàgina web, el FCForum és una trobada de tres dies per organitzar respostes a nivell internacional articulant un front unitari que reuneixi les diferents solucions, perquè juntes es complementin i així construir una rèplica comuna a les pressions que exerceixen els lobbies d’un sector de la indústria sobre els governs.

Aquest any hi participaran creadors, grups i projectes com ara: FRAC (Fundación de Raperos Atípicos de Cádiz), l'escriptor Andreu Martín, els creadors del documental No-Res, l'actor Paco León, Megabox, 15MpaRato, Dan Bull, Adrián Paenza, la plataforma musical Taringa!, Kopimisme, Pablo Katchadjian, Horacio Potel, Maximiliano Gerscovich, Piracy act name generator o library.nu, entre d'altres.

Els oXcars tindran lloc el 25 d'octubre a la Sala Apolo a les 20:30 i els dies 26 i 27 es duran a terme xerrades, tallers i taules rodones a l'Arts Santa Mònica a partir de les 10:15 i fins les 21:00. Els oXcars tenen un preu d'entre 3 i 4 Euros depenent d'on compris les entrades i l'FCForum és GRATUÏT.

No m'ho perdré per res del món! Algú s'anima a venir?

Organitza: X.net

[Mercat i legislació] Els danys de les xarxes P2P a la indústria cultural

Ja portem una setmana de curs i després de llegir els materials del primer mòdul de l'assignatura Mercats i legislació voldria fer una reflexió sobre un tema que es comenta massa per sobre en els apunts: el dany que han causat les xarxes P2P a la indústria cultural.

En l'apartat de les indústries del cinema i vídeo, es comenta que aquestes han registrat una reculada important dels seus ingressos motivada, en gran part [...] per les xarxes P2P.

No estic gaire d'acord amb aquesta afirmació i començaré fent algunes preguntes que m'ajudaran a exposar el meu punt de vista. S'ha tingut en compte el context socioeconòmic actual i anterior a la davallada d'aquests ingressos? S'ha tingut en compte l'augment de preus que recentment ha sofert el cinema i les activitats culturals? S'ha tingut present les finestres d'explotació obsoletes que es fan servir a l'hora de distribuir les pel·lícules? O la pèssima qualitat que resulta l'experiència d'anar al cinema avui dia?

Aquestes són només algunes preguntes per exposar el meu punt de vista, que es veu reforçat pels 4 tipus d'usuaris de les xarxes P2P que Lawrence Lessig (professor de dret de Hardvard) exposa al seu llibre Cultura lliure (Free Culture, 2004):

• Els pirates. Aquests són els que les fan servir per a obtenir el contingut sense pagar per ell. Són els que fan mal al sistema i m'agradaria pensar que són als que es refereixen els apunts quan culpen a les xarxes P2P tan ràpidament.
• Els que fan servir les xarxes P2P per a conèixer i descobrir contingut nou que després compraran.
• Els que les fan servir per accedir a contingut que sense les xarxes P2P no estaria disponible a les tendes perquè els editors/productors/etc. han decidit que no es rentable seguir amb la seva explotació.
• Els que les fan servir per a compartir contingut de domini públic o amb drets d'autor que permeten la seva lliure distribució.

Crec que és molt important saber de què estem parlant abans de donar la culpa del que està passant a la indústria cultural a "Internet".

Per tant, que les xarxes P2P hagin enfonsat la indústria tradicional es pot considerar un fet, però hem d'anar més enllà i preguntar-nos per què? El que jo considero un fet és que la forma d'actuar de la indústria tradicional no ha sabut adaptar-se als nous temps i ha perseguit per totes les vies possibles el model P2P. Apple va saber adaptar el model tradicional i va crear l'iTunes, que ofereix un accés senzill a un preu just als continguts i, molt aviat, Kim Dotcom presentarà el seu Megabox, que encara tindrà més avantatges que el model orwellià d'Apple.

És cert que gràcies a l'alternativa del P2P hi ha hagut una gran davallada, però això ha passat perquè la indústria tradicional està estancada en models de producció del segle passat, però la gent no és tonta i no vol seguir pagant 30 € per un Bluray, quan sap que el cost que aquest té és de varis cèntims. Tot i que estiguin començant a sorgir plataformes de vídeo sota demanda com Netflix o Vudu a EEUU i Youzee o Voddler a Espanya, els preus i les condicions encara són fixats per les productores, que demanen preus massa elevats. Per això la gent busca alternatives, però igual que va passar amb iTunes, quan algú s'atreveixi a oferir preus justos a través d'un accés senzill (tinc moltes esperances en Kim Dotcom), molta gent que fa servir les xarxes P2P (jo el primer) farem el salt al nou model.