[Vídeo] Com abordar l'assignatura

Ja és setembre i aviat començarà el nou curs a la UOC, però fins que això occori continuo amb la sèrie d'articles d'aquest estiu on analitzo i dono recomanacions sobre com abordar les assignatures que ja he cursat del Grau en Multimèdia de la UOC. Avui, Vídeo.

Aquesta assignatura és molt necessària i es recomana cursar-la al principi del curs, ja que molts dels coneixements que s'aprenen en ella seran utilitzats posteriorment en altres assignatures. Aquests coneixements engloben continguts sobre imatge (en moviment i estàtica), llenguatge audiovisual, guions, realització, edició i producció de vídeo.

Tot i que sembli que hi ha molt de contingut, tot s'aborda de manera introductòria i s'aprofundeix bastant poc en cada mòdul del temari, per això és una assignatura molt assequible. D'altra banda, el nivell que es requereix en les PACs i pràctiques és una mica més elevat del que trobem als materials, així que és recomanable buscar contingut complementari en altres fonts.

En el meu cas, els apunts tenien força errors i mancances i el meu consultor va estar absent durant la major part del curs, cosa que va comportar una participació baixa al fòrum i molts companys exposant dubtes que passaven dies i dies sense resposta.

Recomanacions:

• En aquesta assignatura es pot aprendre molt, així que recomano buscar i ampliar coneixements a través d'Internet, biblioteques especialitzades, documentals, festivals, etc.
• En cas de començar de zero, fer ús dels meus resums.
• Diu la dita que "la càmera no fa el fotògraf", és entendre-la i fer-la funcionar adequadament el que ajudarà a obtenir resultats molt bons, ja sigui una càmera de vídeo professional, una domèstica o un mòbil, per això és molt important estudiar la vostra càmera el més aviat possible.
• Per a estudiants més avançats recomano el programari Magic Lantern, una millora que es pot instal·lar en multitud de càmeres Canon i que amplia substancialment les possibilitats que aquestes ofereixen de fàbrica.

Notes finals segon quadrimestre (2010-2011)

Fa un parell de dies que ja estan disponibles les notes finals. Estic bastant satisfet de com m'ha anat aquest curs i ja que he anat penjant les PACs i pràctiques de totes les assignatures m'agradaria compartir també les notes finals perquè us feu una idea del nivell del material que vaig publicant en aquest blog.

• Disseny gràfic: 8,5 (Notable)
• Programació: 7,4 (Notable)
• Narrativa interactiva: 9 (Excel·lent)
• Vídeo: 9,5 (Excel·lent)
• Matemàtiques per a multimèdia I: 9,7 (Matrícula d'Honor)

Durant l'estiu suposo que publicaré amb menys regularitat, tot i que quan comenci el següent curs continuaré amb la tasca de mantenir aquest blog viu, que sé que sou uns quants els que el seguiu.

Gràcies per llegir-me i us dessitjo un bon estiu a tots i totes!

Segon quadrimestre (2010/2011) finalitzat

Ja estem a juny i n'hi ha alguns que encara han de fer algun examen final o prova de síntesi. En el meu cas, ja els he acabat tots. Ara només em queda esperar a principis de juliol per saber les notes finals. Aquest quadrimestre m'ho he passat molt bé i, alhora, he pencat molt, així que no m'agradaria marxar de vacances (de la UOC) sense fer una petita valoració i comentar quatre cosetes de cada assignatura.

Disseny gràfic

Una assignatura bàsica per al grau multimèdia. Comença essent purament teòrica i un cop vas adquirint coneixement vas realitzant activitats pràctiques on s'aplica la teoria apresa. He après molt sobre teoria de la imatge. Ara bé, l'últim mòdul, Tècniques i recursos creatius, semblava molt interessant, però gairebé no el vam tocar.

Matemàtiques per a multimèdia I

La gent sol espantar-se quan sent la paraula màgica "matemàtiques", però aquesta assignatura és bastant assequible. Els primers mòduls són un repàs de coses apreses a l'ESO, després es passa al Batxillerat (científic o tecnològic) i, finalment, s'introdueix el tema de la geometria fractal, que m'ha agradat molt.

Narrativa interactiva

Una assignatura apassionant. Els apunts tenen el doble de contingut (inclús el triple) que la resta d'assignatures de 6 crèdits. S'ensenya amb profunditat a fer guions per cinema, televisió i ràdio. Després s'aprofundeix en el guionatge de productes multimèdia (animació, web, mòbil, videojoc, etc.) i s'ensenya a escriure i crear multimèdia. Molt recomanable.

Programació

Cada quadrimestre té la seva assignatura difícil, per mi programació s'emporta la palma. Els apunts estan molt bé i és una assignatura molt necessària en el nostre grau, però m'ha semblat que el nivell és massa alt per una persona que no hagi programat mai (encara que el quadrimestre passat s'hagi fet Llenguatges i estàndards web). Es comença aprenent a escriure en metallenguatge i, posteriorment, s'aprèn a traduïr-lo a PHP. Encara que se segueixi l'avaluació continuada s'ha de fer examen final.

Vídeo

M'ha semblat una assignatura relativament senzilla i m'esperava més d'ella. Jo li canviaria el nom a Introducció al vídeo, ja que no s'aprofundeix gaire i el nivell de detall dels apunts és una mica breu. Potser m'ha semblat això perquè ja en sabia una mica. També cal dir que el consultor que et toqui pot fer canviar molt la visió global d'aquesta assignatura.

[Vídeo] Prova de síntesi 2010/2011 2n quadrimestre

La prova de vídeo tenia 4 preguntes, de les quals les dues últimes tenien dos apartats cadascuna. No s'ha indicat el valor de cada pregunta:

1. Qualsevol de les tasques de vídeo que es duen a terme en empreses de distribució multimèdia passen per treballar amb diferents mitjans i formats. Imagina que ets l'encarregat/da que mou el sistema d'una empresa que dóna servei a una televisió autonòmica. Aquesta televisió treballa amb diferents formats: TDT d'alta definició, vídeo per a la web, repositori de vídeos per visionar a la carta programes, vídeo per a dispositius mòbils etc.
   
   Per l'experiència que tens amb la tasca que has realitzat durant el curs, explica quina és per tu la millor metodologia de treball que hauries de seguir per optimitzar a diferents formats una cinta de vídeo que arriba, amb la filmació d'una notícia, fins que el vídeo està disponible en diferents formats per a diferents formes de visionat final.
   
   
2. Escriu un article de divulgació, al voltant de  deu  línies, dirigit a un grup d’estudiants de vídeo que cursen primer de carrera a la Facultat de Comunicació Audiovisual, on apareguin tots aquests tags.
   
   
   Guió tècnic, telèfon mòbil, ritme de la producció,
   pes de l'arxiu de vídeo, exportació d’un projecte amb Adobe Premiere,
   càmera de vídeo domèstica, divulgació, YouTube, so ambient
   
   Els pots  relacionar com vulguis, però de manera coherent  i argumentada,  deixant en tot moment clar que se sap de què es parla i de manera comprensiva per als estudiants que tot just s’inicien en aquesta temàtica. Subratlla, si us plau,  cadascun dels conceptes utilitzats.
   
   
3. Durant el semestre s'ha tractat la continuïtat com un element important que l'editor/a ha de conèixer i saber elaborar. Ara bé, també s'ha comentat i fins i tot s'ha aconsellat en la producció d'algunes de les tres pràctiques que heu hagut de fer, que es pot aconseguir una producció igualment impactant, seductora i brillant sense que calgui editar sempre en continuïtat.
   
   • Concreta un tipus de producció videogràfica on creguis que s'ha d'aplicar inexcusablement el principi de continuïtat o ràccord. Argumenta seguidament el per què creus que és inexcusable la seva aplicació.
   • Concreta un tipus de producció videogràfica on creguis que no cal aplicar el principi de continuïtat o ràcord. Argumenta seguidament el per què es pot prescindir d'aquest principi.
   
   
4. La transició és un dels recursos que s’utilitzen  en l'edició de produccions audiovisuals, sigui quina sigui la seva destinació final: cinema, televisió o pàgines web.
   
   • Comenta breument la finalitat que ha de tenir una transició.
   • Valora segons el teu criteri l'ús i la conveniència d'una transició per "Edició per tall" en relació a una transició "Gràfica" de les que solen disposar els diferents programes d'edició digital.

[Vídeo] Publicació PAC 2

En la PAC 2 de vídeo hem de respondre a 10 preguntes relacionades amb el temari après durant la segona part del curs. Hem d'especificar quins recursos es necessitarien per rodar una flash mob. Escriurem un article de divulgació curt sobre una sèrie de conceptes apresos durant el curs. Analitzarem el tipus de temperatura de color emprada en el tràiler de la pel·lícula 300. Distribuirem en llocs estratègics d'un camp de bàsquet diferents càmeres de vídeo i explicarem el perquè de cada elecció. Identificarem els formats de vídeo més adients per compartir clips en diferents situacions. Esmentarem i raonarem cadascun dels criteris a tenir en compte per elaborar una crítica d'una pel·lícula. Explicarem quin tipus d'edició fan servir els serveis de notícies en la careta. Esbrinarem quin tipus de muntatge es fa servir al començament de la pel·lícula Temps Moderns. Elaborarem un clip de vídeo de 10 segons de durada on només hi hagi un títol i compararem dos editors de vídeo online.

Qualificació: "A"

Per accedir a la PAC 2 fer clic a "Més informació".

[Vídeo] Publicació PAC 1

En la primera prova d'avaluació continuada de Vídeo se'ns proposen 9 preguntes relacionades amb la producció de vídeos. Se'ns demana realitzar un storyboard, el qual després haurem de convertir a un vídeo de 5 segons. Se'ns demana analitzar una seqüència de la pel·lícula Casablanca. També hem de fer una comparació entre dues càmeres proposades a l'enunciat i triar la que més ens convingui. Escriurem un article de divulgació curt on apareguin un seguit de paraules estudiades durant la primera part del curs. Analitzarem la llei dels terços aportant exemples. Escriurem un guió partint d'un clip ja produït. Analitzarem la profunditat de camp mitjançant dos exemples i parlarem del tipus de pla emprat en un videoclip.

Qualificació: "B"

Per accedir a la PAC 1 fer clic a "Més informació".

[Vídeo] Pràctica 2: Producció d'un clip de vídeo: clip publicitari

En aquesta última pràctica de l'avaluació continuada hem hagut de produir un clip publicitari de durada màxima 20 segons. Els objectius han estat demostrar capacitat creativa per concebre, dissenyar i integrar imatges en moviment i àudio en un producte audiovisual, per comunicar una idea utiliztant els recursos treballats durant el curs i aplicant-los amb estil propi. També aplicar i combinar amb sentit de la creativitat dels diferents elements que integren el llenguatge audiovisual a partir dels mòduls teòrics i els tutorials de Premiere.

La meva idea ha estat anunciar un producte que resol el problema de perdre temps recorrent distàncies curtes. Podeu veure el vídeo a continuació i l'informe si feu clic a "Més informació".

[Vídeo] Clip de 10 segons on només apareixen títols

Una de les activitats de la PAC 2 és crear un clip de vídeo de 10 segons de durada on només aparegui un títol mitjançant el programa Adobe Premiere CS5. L'enunciat diu que podem exposar un títol, rètol o tema relacionat amb l'assignatura o sobre qualsevol temàtica o idea que ens sigui d'interès.

En el meu cas he donat protagonisme a la Prova d'Avaluació Continuada i a la data d'entrega.

Qualificació: "A"

[Vídeo] Pràctica 1: Producció d'un clip de vídeo

L'objectiu de la pràctica 1 ha estat realitzar un vídeo d'entre 15 i 45 segons en el qual s'expliqués una història interessant donant protagonisme a un dels cinc sentits. En el meu cas he escollit la oïda. L'he titulat "Escoltem la Terra" i el que vull comunicar és com estem tractant la Terra, destruint tot allò que ens interessa per treure’n benefici a curt termini. La Terra és font de vida i, tot i que la durada de la seva vida és milions de vegades superior a la nostra, no vol dir que hi serà per sempre. Depèn, en part, de nosaltres que hi pugui ser per uns anys més i, per això, hem d’escoltar-la i tractar-la com es mereix.

Aquí el teniu:


Podeu accedir a l'informe després del salt...

[Vídeo] Clip de la PAC 1

Ara que ja hem entregat la PAC 1 us presento el vídeo que he fet a l'exercici 2. Se'ns demanava explicar de manera original i creativa una història fictícia o real en un temps de 5 segons, ni un més ni un menys. A més havia de tenir com a mínim 3 plans diferents.

Jo he optat per explicar una història fictícia, però basant-me en fets reals. El que he volgut expressar és la frustració que sentim quan necessitem imprimir quelcom i la impressora no funciona.

Aquí el teniu:

[Vídeo] La càmera de vídeo III: Temperatura de color

Per acabar amb aquesta sèrie de recomanacions a l'hora de comprar una càmera de vídeo o fotos parlaré de la temperatura de color. Per explicar-ho cal partir de la idea que una càmera és un aparell electromecànic que imita l'ull humà i com el cervell interpreta la llum que entra per aquest. Lamentablement el nivell de precisió que té una càmera està força lluny del que té l'ull humà, així que hi ha vegades que una càmera capta colors diferents quan està exposat a llums diferents, mentre que l'ull humà capta sempre el mateix color.

Així doncs, ens trobem a vegades amb fotografies blavoses o rogenques degut a la font de llum que hi havia quan es va realitzar la foto. La temperatura de color s'utilitza per mesurar la tendència de la llum cap al blau o al vermell i es mesura en kelvins (K):

• Valors superiors a 5.600 K => tendència al blau: llum freda
• Valors pròxims a 3.200 K => tendència al vermell: llum càlida

Per tal d'evitar aquest efecte en les nostres fotografies o preses s'ha de fer el balanç de blancs, que vol dir ajustar la càmera perquè vegi el que nosaltres veiem com a blanc, blanc.

Cada càmera disposa d'alguns balanços de blanc preestablerts, solen ser:

• Automàtic: la càmera s'encarrega de buscar-lo.
• Incandescent: per compensar llums de bombetes i llums càlides.
• Capvespre o alba: similar a l'incandescent.
• Ombra: per compensar llums fredes.
• Fluorescent: per compensar la llum delsfluorescents, normalment de color verdós magenta.
• Sol: per compensar la llum del sol.
• Manual: per fer-ho manualment. Se sol enfocar a un motiu blanc i la càmera l'enregistra.

Espero que aquesta sèrie de recomanacions pugui ser útil a l'hora de comprar una càmera. Per més informació recomano visitar el blog Xatakafoto.com.

[Vídeo] La càmera de vídeo II: Òptica

A l'hora de comprar una càmera, no només ens hem de fixar en els valors que controlen l'exposició (sensor, velocitat d'obturació i diafragma), sinó que una part molt important a tenir en compte és l'òptica de la càmera en qüestió.

Les càmeres estan formades per objectius compostos que contenen més d'una lent al seu interior per oferir una imatge de millor qualitat que la que oferiria una una amb una sola lent. Per valorar la qualitat de l'òptica analitzarem els següents elements:

La distància focal és la mesura que representa la distància que hi ha entre el pla de l'òptica i el punt de focus principal.

L'angle visual ve determinat per la distància focal d'un objectiu. Una distància curta genera un angle obert o gran angular, mentre que una llarga en genera un de tancat o teleobjectiu. En el cas que una càmera sigui capaç de donar diferents distàncies focals i, per tant, diferents angles visuals, estarem davant d'un objectiu zoom.

Els objectius gran angular té un angle de cobertura ampli i són molt útils per a ser utilitzat en espais reduïts i interiors. Tenen el problema que deformen els elements situats a les vores.

Els teleobjectius tenen angles de cobertura limitats i són útils per captar exteriors i retrats. No deformen cap part de la imatge.

Els objectius zoom tenen un angle de cobertura variable, és a dir, són el resultat d'unir un gran angular més un teleobjectiu en un mateix objectiu. Per variar l'angle de cobertura es fa servir:

• Zoom-out: obrir el zoom cap al gran angular.
• Zoom-in: tancar el zoom cap a teleobjectiu.
• Cop de zoom: saltar d'obert a tancat i viceversa en un sol pas.

L'enfocament és el grau de nitidesa d'una imatge i s'aconsegueix quan els rajos de llum reflectits en el pla de la imatge són percebuts com a punts per l'ull humà. Quan una imatge està desenfocada aquests punts creixen i els percebem com a cercles. Aquests cercles els percebem com a punts quan el seu diàmetre és de 0,025 cm. Així doncs definim la profunditat de focus com l'interval entre les distàncies màximes i mínima existents per davant i per darrere del pla de la imatge amb què el diàmetre del cercle de projecció és inferior a 0,025 cm.

Jugant amb l'enfocament aconseguim definir la profunditat de camp, que és el que succeeix en intentar visualitzar una imatge original en tres dimensions en només dues. Segons enfoquem d'una manera o una altra, disposarem de:

• Poca profunditat de camp: un objecte en primer terme està enfocat i el fons, desenfocat.
• Molta profunditat de camp: tant l'objecte en primer terme com el fons estan enfocats.

Els següents factors determinen la profunditat de camp:

• Diafragma: quan més tancat, major profunditat de camp.
• Distància en la qual es troba el punt d'enfocament: com més proper, menor profunditat de camp.
• Angle visual de l'objectiu: quan més curt (gran angular), més profunditat de camp.

[Vídeo] La càmera de vídeo I: Exposició

Al mercat hi ha un gran nombre de càmeres de foto i vídeo, així que a l'hora de comprar-ne una hem de saber per a què la necessitem i trobar la que millor compleixi amb les nostres necessitats.

Les càmeres, tant de foto com de vídeo, disposen d'unes especificacions que les diferencia les unes de les altres. Un dels aspectes més importants a l'hora de fer una foto o gravar un vídeo és conèixer l'exposició correcta que necessitem per a cada pla. Per això hem d'analitzar les següents característiques:

El sensor és el dispositiu electrònic que converteix la llum que hi incideix en el vídeo o la foto final. Hi ha dos tipus de sensors els CMOS i els CCD. Les càmeres de gama baixa en tenen un i les més professionals en porten tres. Així doncs, una càmera amb 3 sensors tindrà el triple de megapíxels que una càmera amb un sol sensor de la mateixa mida.

 

Sensor CMOS

La velocitat d'obturació és el temps durant el qual l'obturador està obert. Els valors habituals en una càmera de vídeo segueixen la següent escala:

1/60 - 1/125 - 1/250 - 1/500 - 1/1000 - 1/2000 - 1/4000

Cada valor deixa l'obturador obert el doble de temps que l'anterior. Quan més alt sigui el valor del quocient, menys llum entra a través de l'obturador i més nítida serà la imatge capturada.

El diafragma s'encarrega de regular la quantitat de llum que entra a l'obturador. Els valors d'obertura habituals del diafragma segueixen la següent escala:

1,4 - 1,8 - 2,8 - 4 - 5,6 - 8 - 11 - 16 - 22

 

Exemple d'obertures de diafragma

Cada valor deixa passar el doble de llum que l'anterior. Per a situacions amb molta llum farem servir valors altsi amb poca, baixos. El valor que controla l'obertura del diafragma es defineix amb la lletra "f".

Mitjançant l'ús conjunt del sensor, la velocitat d'obturació i el diafragma, per una banda, i la il·luminació per una altra, aconseguirem controlar l'exposició d'un clip de vídeo.