Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris indústria cultural. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris indústria cultural. Mostrar tots els missatges

dimecres, 2 de juliol del 2014

Declaració conjunta de la Xarxa i dels autors culturals sobre la LPI #canonAEDE

STOP #canonAEDE
Usa aquest logo com a avatar als teus perfils a les xarxes junt a l'etiqueta #canonAEDE

Si vols col·laborar difonent aquesta informació,
copia aquesta declaració al blog i ¡fes-la teva!

DECLARACIÓ CONJUNTA DE LA XARXA I ELS AUTORS CULTURALS SOBRE EL PROJECTE DE REFORMA DE LA LLEI DE PROPIETAT INTEL·LECTUAL

El passat 14 de febrer de 2014 el Consell de Ministres va aprovar el projecte de reforma de la Llei de Propietat Intel·lectual (text publicat al B.O.C.G. el 21 de febrer).

Aquest projecte de Llei, arcaic en la seua concepció, retalla nombrosos drets en Espanya, afecta molt negativament a diversos sectors de la societat, posa en perill la cultura lliure i qüestiona el funcionament d'Internet, limitant la cita i l'enllaç a una activitat merament mercantil.

Això ha generat un rebuig immediat i quasi unànime des de tots els àmbits possibles pels motius que exposem sintèticament a continuació.

1. La protecció de la propietat intel·lectual a Internet no es garanteix imposant cànons o taxes arbitràries. Pel bé de l'economia espanyola, ha de garantir-se la sostenibilitat dels creadors digitals en la seva totalitat, no només d'una part. Un sector es desenvolupa fomentant els nous models de negoci digitals, enlloc de destruir-los. Qualsevol dret neix del diàleg entre totes les parts afectades.

2. La Constitució Espanyola consagra, en el seu article 20, el dret fonamental “a comunicar o rebre lliurement informació veraç per qualsevol mitjà de difusió”, la qual cosa ha de compatibilitzar-se amb qualsevol dret a la propietat, però no mai anular-lo.

3. A més, aquesta llei impedeix la realització d'altres drets fonamentals, afecta a valors democràtics essencials i limita el lliure accés a la informació i a la cultura. Ignora la declaració dels Drets Humans, trepitja Drets constitucionals com la llibertat d'expressió i la lliure creació, viola el secret de les comunicacions, és un atac directe a la neutralitat de la xarxa i no respecta un dret individual bàsic: que cadascú ofereixi la seva obra sota les condicions que consideri oportunes.

4. La figura del “dret irrenunciable” derivat de citar textos a Internet afectaria sense excepció a tots els creadors i els impediria renunciar voluntàriament a aquest dret. Això posarà en seriós perill les llicències Creative Commons, àmpliament esteses i que a l'actualitat ofereixen cobertura jurídica als drets d'autors d'una part molt significativa dels continguts de la xarxa. Ens trobem davant d'una imposició del “copyright” sobre els partidaris del “copyleft” que vulnera drets i interessos col·lectius en lloc de garantir-los i afavoreix que la recaptació es concentri en unes poques mans.

5. Lluny de ser una amenaça, els afegidors de notícies i altres eines digitals que enllacen i citen al mitjà d'origen, com per exemple buscadors, xarxes socials o blogs, afavoreixen el lliure accés al ciutadà a la informació i generen molt de tràfic cap als mitjans de comunicació. A més, sent el dret de cita l'essència del Periodisme, aquesta llei amenaça frontalment el seu exercici. Criminalitzar els enllaços genera una inseguretat jurídica que posa en dubte els fonaments i l'ús d'Internet. Garantir-los, respectant els drets, beneficia a tots: usuaris, eines i mitjans de comunicació.

6. Aquesta mal nomenada “taxa Google” ha sigut impulsada només per una part del col·lectiu d'editors, aquells integrats en AEDE. Altres associacions i editors s'oposen a aquesta mesura. AEDE hauria de considerar les conseqüències econòmiques que suposarà per als seus socis sortir dels indexadors i les conseqüències desastroses per als seus treballadors: retalls salarials i pèrdues de llocs de treball. Aquest cànon d'AEDE augmentarà encara més la precarietat d'un sector excepcionalment castigat per la crisi.

7. L'entrada en vigor d'aquesta Llei suposa una taxa addicional per al coneixement. L'ens de gestió de drets CEDRO recapta actualment dels professionals de tot el sistema educatiu. La nova llei estableix que les Universitats paguin també pels continguts que els professors publiquen per als seus alumnes i que fins al dia d'avui s'acollien a llicències Creative Commons. CEDRO recaptarà en règim de monopoli un cànon de 5 euros per alumne. Considerem això un atemptat contra l'Educació, la investigació i els textos acadèmics, que passaran a ser regnats pel “copyright”, en lloc de ser de domini públic.

8. Aquest cànon, amb càrrec als Pressupostos Generals de l'Estat i amb quantia no determinada per la llei, actua en detriment de la justa recompensa als autors i suposa una subvenció encoberta als editors, a qui l'article 2 de la Directiva 2001 de Propietat Intel·lectual NO INCLOU com a beneficiaris de drets de propietat intel·lectual, i que malgrat això s'emporten el 45% de la recaptació de CEDRO. És significatiu que la redacció de la llei es refereixi només a les “industries culturals” ignorant expressament “els autors”, agreujant una situació que ja es va iniciar amb la pèrdua de drets dels periodistes en favor dels editors per causa de la confecció de “clippings”, o resums de premsa.

9. S'elimina “de facte” el dret a la còpia privada”, vinculant a la còpia material d'un suport físic, pràctica aquesta marginal en l'era digital. La còpia privada d'una obra és un ús legítim que existia abans d'Internet i seguirà existint després d'aquesta reforma. Gravar amb un cànon la còpia privada equival a imposar una multa preventiva a cada ciutadà per un ús hipotèticament delictiu, encara que aquest mai no succeeixi. Criminalitzar al consumidor amb finalitats recaptatòries no és el camí.

10. No han de recolzar-se mesures de control de la “pirateria” que posen en perill l'essència mateixa de la xarxa. Oposar-se a aquestes mesures no implica recolzar la caricatura del “tot gratis”. És precís desenvolupar un nou marc de protecció de la indústria cultural que tingui en compte les particularitats de l'era digital i serveixi per allò que va néixer aquest tipus de legislació: fomentar la pràctica de la cultura oferint una compensació econòmica als autors.

11. Aquesta Reforma hauria d'incloure mesures d'acompanyament que recolzin el desenvolupament de nous models de negoci basats en Internet, així com la milloria d'aquells que ja existeixen. Si no es fa, perjudicarà la innovació dels sectors afectats i perpetuarà un model de distribució cultural i d'accés a la informació que és manifestament caduc.

12. Aquesta reforma de la LPI sembla ser producte d'una dinàmica de corrupteles entre lobbies i el poder polític, qüestió ja evident pel recent relleu dels directius en els principals diaris nacionals i l'escenificació de la reforma de la llei presentant-la amb una foto del president de l'AEDE junt a la vicepresidenta del Govern. Això posa sota sospita a uns i altres, si considerem com de prop estan els processos electorals.

CONCLUSIÓ:

La reforma d'aquesta llei, de la manera que s'ha redactat, està destinada al fracàs i augurem un recorregut molt curt, doncs no s'adequa a la realitat ni cobreix les necessitats dels sectors i agents implicats. És un fre per al desenvolupament de la cultura lliure i la indústria, inassumible en temps de dificultats econòmiques, durant els quals és necessari primar la innovació i afavorir el sorgiment de nous mercats emergents, on Espanya demostra un potencial enorme.

A més, el text conté un número incomptable d'ambigüitats i indefinicions, que una llei d'aquesta envergadura no pot permetre's, ja que obre la porta a una aplicació discrecional i a greus efectes col·laterals indesitjats.

Amb tots aquests motius, instem al Govern a reconsiderar i retirar aquesta reforma i a obrir amb tots els sectors afectats el diàleg que aquests reclamen des de fa mesos per a aportar solucions més adequades a la nova realitat que planteja la societat digital.

Al mateix temps, fem una crida a tota la societat per a participar, aportar, comprometre's i difondre la campanya de rebuig al #CanonAEDE difonent aquesta declaració i els seus actes, accions i iniciatives.

#canonAEDE

dissabte, 12 de gener del 2013

[Mercat i legislació] Everything is a remix: Part 4

Per acabar aquesta sèrie de mini-documentals d'en Kirby Ferguson, avui presento el capítol 4 d'Everything is a remix, "System failure", "Fallada del sistema". Tant el sistema legal anglosaxó com el nostre no accepten la naturalesa derivativa de la creativitat. Enlloc, les idees es consideren propietat, com a unitats úniques i originals amb diferents límits. Però les idees no estan tan ordenades. Estan organitzades en capes, estan entreteixides, estan embolicades. I quan el sistema entra en conflicte amb la realitat... el sistema comença a fallar.

Espero que aquests documentals us hagin agradat i hagueu gaudit amb la seva visualització.

diumenge, 23 de desembre del 2012

[Mercat i legislació] PAC 3: L'obra multimèdia en el mercat i la seva protecció


En l’activitat l’obra multimèdia en el mercat i la seva protecció, analitzem l’estat de l’art de la tecnologia en el mercat multimèdia i considerem els mitjans disponibles per a la seva protecció, tenint en compte el context legal i altres mitjans de protecció de la propietat intel·lectual i dels drets d'autor.

La PAC3 es desenvolupa en dues fases, amb dues activitats cadascuna. En la primera preparem un informe de vigilància estratègica tecnològica per a l’organització tractada en la PAC 2 - activitat 2.1.3. En aquest informe analitzem l'estat de l'art de les tecnologies disponibles i de les emergents o possibles a mig o llarg termini segons les tendències observables. Considerem aquelles tecnologies capaces de millorar els productes o processos de l'organització tractada en la PAC2.

En la segona fase treballem els conceptes fonamentals de la LPI i dels drets d'autor per a diferenciar el paper que juguen els subjectes (persones, empreses, organismes) que intervenen tant en el procés de la creació com en l'explotació dels seus resultats i per identificar les característiques rellevants dels drets i obligacions d'aquests subjectes. També es consideren els mecanismes de protecció tecnològics, dels quals ja n'he parlat anteriorment en aquest blog.

"Qualificació: A"

Fes clic a "Més informació" per accedir a la PAC.

divendres, 7 de desembre del 2012

[Mercat i legislació] Sistemes anticòpia, sí o no?

La unitat 3 de l'assignatura Mercat i legislació, Conceptes fonamentals, m'està semblant molt interessant per l'enorme quantitat de contingut de que disposa i la gran utilitat que en podem treure pel simple fet de ser creadors (ja sigui d'una cançó, d'un poema o de qualsevol altre obra).

Un dels problemes que s'esmenta als apunts és el derivat de la remuneració d'autors per còpia privada, la qual cosa ens porta a parlar de la "pirateria", ja que la tecnologia ha avançat tant que avui dia les còpies són clons perfectes de l'original i el concepte de privacitat s'ha tornat una mica ambigu gràcies a l'expansió d'Internet.

Per a controlar aquest dret de còpia privada, a les pàgines 32 i 45 del mòdul "Conceptes fonamentals" es presenten els sistemes anticòpia, uns mètodes que restringeixen els drets digitals permesos per a cada obra. També són coneguts amb el nom de "gestió de drets digitals" o "gestió de restriccions digitals" (Digital Rights Management, o DRM, en anglès) i alguns exemples del que aquests sistemes poden fer són:

  • Limitar el nombre de vegades que un usuari llegeix un llibre electrònic o visualitza una pel·lícula.
  • Denegar que un determinat arxiu es pugui reproduir en determinats dispositius.
  • Impedir fer més d'una còpia d'un àlbum de música.

Crec que el dret de còpia privada és un dret que s'ha de mantenir i no considero que hi hagi d'haver una remuneració cap a l'autor en aquest concepte, ja que tothom ha de poder fer una còpia de l'últim Bluray que hagi comprat per a evitar malmetre l'original. A més, s'haurien d'eliminar els sistemes anticòpia, ja que l'avanç tecnològic s'ha d'entendre com una oportunitat, no com una amenaça.

En l'era en que vivim, on les còpies són clons, la forma més fàcil d'evitar la injustament anomenada "pirateria" sense violar el dret a la intimitat s'aconsegueix rebaixant el preu de venda de les obres que permeten la seva distribució de manera digital a un nivell prou baix fins que els consumidors el considerin just, la qual cosa comportaria que més gent estigués disposada a passar per caixa.

Amb això s'aconseguiria que més gent tingués accés a continguts als que abans no podia accedir de manera legal i que la cultura es difongués de manera més àmplia entre la societat, que, recordem, és un dels objectius i raó de ser dels drets d'autor.

Quines altres idees teniu respecte els sistemes anticòpia? Coneixeu alguna altra alternativa?

dimecres, 31 d’octubre del 2012

Festival ArtFutura 2012: La nostra cultura és digital



Aquest divendres dia 2 l'ArtFutura desembarca en la seva cita del 2012 a Barcelona amb un programa audiovisual que promet concentrar en 8 hores tot el que és nou i engrescador en el camp de la nova creativitat digital. Imatges d'alt impacte, amb les últimes aportacions en animació 3D, motiongraphics, time-lapse, efectes especials i documentals sobre cultura digital.

El lloc escollit per a dur a terme les projeccions és el mateix que els anys passats: el CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona) i aquestes es portaran a terme durant els dies 2, 3 i 4 de novembre. El programa complet és el següent:
Divendres 2 de novembre
19 h - 3D Futura Show / Vimeo Awards Special, 1h 50'

Dissabte 3 de novembre
12 h  - Futura Graphics / Just Lapsing Time, 2h
15 h - Theo Jansen / Moebius - Métamoebius, 1h 40'
17 h - Improv Everywhere / Everything is a Remix, 1h 50'
19 h - 3D Futura Show / Vimeo Awards Special, 1h 50'

Diumenge 4 de novembre
12 h - Theo Jansen / Moebius - Métamoebius, 1h 40'
15 h - Improv Everywhere / Everything is a Remix, 1h 50'
17 h - 3D Futura Show / Vimeo Awards Special, 1h 50'
19 h - Futura Graphics / Just Lapsing Time, 2h

A continuació s'exposa més informació sobre cada projecció:
3D Futura Show
Torna la selecció comissariada de les millors peces d’animació digital.
Vimeo Awards Special
Una selecció dels guanyadors dels recents  Vimeo Awards.

Futura Graphics
Futura Graphics intenta destacar cada any el més brillant d’aquest immens laberint visual en què s’ha convertit Internet. Motion graphics, animacions, virals, treballs molt personals... tot té cabuda a la xarxa de xarxes.
Just Lapsing Time
Inclou algunes de les millors obres de time-lapse produïdes en els últims anys.

Improv Everywhere
Fundat a l’agost del 2001 per Charlie Todd, Improv Everywhere és un col·ectiu de Nova York especialitzat en pranks o «bromes pràctiques», que generen «escenes de caos i alegria en llocs públics».
Everything is a Remix
En la seva sèrie de curtmetratges, el director Kirby Ferguson, desenvolupa el concepte de "remix" - i que el gran art no surt del no-res.

Theo Jansen

Des del seu laboratori de Ypenburg, a Holanda, Theo Jansen estudia la història de l'evolució biològica per a dotar a les seves noves generacions de criatures de capacitats cada vegada majors.
Moebius - Métamoebius
El documental Métamoebius, dirigit per Damian Pettigrew, retrata les facetes menys conegudes de l’artista i ens descriu el seu treball d’una manera inèdita i sorprenent.
Aquest serà el 3r any consecutiu que hi assisteixo i, a més, he organitzat una petita sortida amb alguns companys de l'assignatura d'Animació d'aquest semestre. Serà un plaer poder parlar cara a cara amb els companys i amb qualsevol altre interessat amb l'animació que s'hi deixi caure.



divendres, 5 d’octubre del 2012

[Mercat i legislació] Free Culture Forum 2012 i els oXcars


Un any més se celebra a la capital catalana el Free Culture Forum (FCForum), un espai de reflexió que dona cabuda a tots els aspectes relacionats amb la cultura lliure i l'accés al coneixement; i la gran gala internacional i major esdeveniment de cultura lliure de tots els temps, els oXcars.

Com diu a la seva pàgina web, el FCForum és una trobada de tres dies per organitzar respostes a nivell internacional articulant un front unitari que reuneixi les diferents solucions, perquè juntes es complementin i així construir una rèplica comuna a les pressions que exerceixen els lobbies d’un sector de la indústria sobre els governs.

Aquest any hi participaran creadors, grups i projectes com ara: FRAC (Fundación de Raperos Atípicos de Cádiz), l'escriptor Andreu Martín, els creadors del documental No-Res, l'actor Paco León, Megabox, 15MpaRato, Dan Bull, Adrián Paenza, la plataforma musical Taringa!, Kopimisme, Pablo Katchadjian, Horacio Potel, Maximiliano Gerscovich, Piracy act name generator o library.nu, entre d'altres.

Els oXcars tindran lloc el 25 d'octubre a la Sala Apolo a les 20:30 i els dies 26 i 27 es duran a terme xerrades, tallers i taules rodones a l'Arts Santa Mònica a partir de les 10:15 i fins les 21:00. Els oXcars tenen un preu d'entre 3 i 4 Euros depenent d'on compris les entrades i l'FCForum és GRATUÏT.

No m'ho perdré per res del món! Algú s'anima a venir?

Organitza: X.net

dijous, 27 de setembre del 2012

[Mercat i legislació] Els danys de les xarxes P2P a la indústria cultural

Ja portem una setmana de curs i després de llegir els materials del primer mòdul de l'assignatura Mercats i legislació voldria fer una reflexió sobre un tema que es comenta massa per sobre en els apunts: el dany que han causat les xarxes P2P a la indústria cultural.

En l'apartat de les indústries del cinema i vídeo, es comenta que aquestes han registrat una reculada important dels seus ingressos motivada, en gran part [...] per les xarxes P2P.

No estic gaire d'acord amb aquesta afirmació i començaré fent algunes preguntes que m'ajudaran a exposar el meu punt de vista. S'ha tingut en compte el context socioeconòmic actual i anterior a la davallada d'aquests ingressos? S'ha tingut en compte l'augment de preus que recentment ha sofert el cinema i les activitats culturals? S'ha tingut present les finestres d'explotació obsoletes que es fan servir a l'hora de distribuir les pel·lícules? O la pèssima qualitat que resulta l'experiència d'anar al cinema avui dia?

Aquestes són només algunes preguntes per exposar el meu punt de vista, que es veu reforçat pels 4 tipus d'usuaris de les xarxes P2P que Lawrence Lessig (professor de dret de Hardvard) exposa al seu llibre Cultura lliure (Free Culture, 2004):
  • Els pirates. Aquests són els que les fan servir per a obtenir el contingut sense pagar per ell. Són els que fan mal al sistema i m'agradaria pensar que són als que es refereixen els apunts quan culpen a les xarxes P2P tan ràpidament.
  • Els que fan servir les xarxes P2P per a conèixer i descobrir contingut nou que després compraran.
  • Els que les fan servir per accedir a contingut que sense les xarxes P2P no estaria disponible a les tendes perquè els editors/productors/etc. han decidit que no es rentable seguir amb la seva explotació.
  • Els que les fan servir per a compartir contingut de domini públic o amb drets d'autor que permeten la seva lliure distribució.
Crec que és molt important saber de què estem parlant abans de donar la culpa del que està passant a la indústria cultural a "Internet".

Per tant, que les xarxes P2P hagin enfonsat la indústria tradicional es pot considerar un fet, però hem d'anar més enllà i preguntar-nos per què? El que jo considero un fet és que la forma d'actuar de la indústria tradicional no ha sabut adaptar-se als nous temps i ha perseguit per totes les vies possibles el model P2P. Apple va saber adaptar el model tradicional i va crear l'iTunes, que ofereix un accés senzill a un preu just als continguts i, molt aviat, Kim Dotcom presentarà el seu Megabox, que encara tindrà més avantatges que el model orwellià d'Apple.



És cert que gràcies a l'alternativa del P2P hi ha hagut una gran davallada, però això ha passat perquè la indústria tradicional està estancada en models de producció del segle passat, però la gent no és tonta i no vol seguir pagant 30 € per un Bluray, quan sap que el cost que aquest té és de varis cèntims. Tot i que estiguin començant a sorgir plataformes de vídeo sota demanda com Netflix o Vudu a EEUU i Youzee o Voddler a Espanya, els preus i les condicions encara són fixats per les productores, que demanen preus massa elevats. Per això la gent busca alternatives, però igual que va passar amb iTunes, quan algú s'atreveixi a oferir preus justos a través d'un accés senzill (tinc moltes esperances en Kim Dotcom), molta gent que fa servir les xarxes P2P (jo el primer) farem el salt al nou model.