Usa aquest logo com a avatar als teus perfils a les xarxes junt a l'etiqueta #canonAEDE
Si vols col·laborar difonent aquesta informació,
copia aquesta declaració al blog i ¡fes-la teva!
DECLARACIÓ CONJUNTA DE LA XARXA I ELS AUTORS CULTURALS SOBRE EL PROJECTE DE REFORMA DE LA LLEI DE PROPIETAT INTEL·LECTUAL
El passat 14 de febrer de 2014 el Consell de Ministres va aprovar el
projecte de reforma de la Llei de Propietat Intel·lectual (text publicat
al B.O.C.G. el 21 de febrer).
Aquest projecte de Llei, arcaic en la seua concepció, retalla
nombrosos drets en Espanya, afecta molt negativament a diversos sectors
de la societat, posa en perill la cultura lliure i qüestiona el
funcionament d'Internet, limitant la cita i l'enllaç a una activitat
merament mercantil.
Això ha generat un rebuig immediat i quasi unànime des de tots els
àmbits possibles pels motius que exposem sintèticament a continuació.
1. La protecció de la propietat intel·lectual a Internet no es
garanteix imposant cànons o taxes arbitràries. Pel bé de l'economia
espanyola, ha de garantir-se la sostenibilitat dels creadors digitals en la seva totalitat,
no només d'una part. Un sector es desenvolupa fomentant els nous models
de negoci digitals, enlloc de destruir-los. Qualsevol dret neix del
diàleg entre totes les parts afectades.
2. La Constitució Espanyola consagra, en el seu article 20, el dret
fonamental “a comunicar o rebre lliurement informació veraç per
qualsevol mitjà de difusió”, la qual cosa ha de compatibilitzar-se amb qualsevol dret a la propietat, però no mai anular-lo.
3. A més, aquesta llei impedeix la realització d'altres drets fonamentals, afecta a valors democràtics essencials i limita el lliure accés a la informació i a la cultura.
Ignora la declaració dels Drets Humans, trepitja Drets constitucionals
com la llibertat d'expressió i la lliure creació, viola el secret de les
comunicacions, és un atac directe a la neutralitat de la xarxa i no
respecta un dret individual bàsic: que cadascú ofereixi la seva obra
sota les condicions que consideri oportunes.
4. La figura del “dret irrenunciable” derivat de citar textos a Internet afectaria sense excepció a tots els creadors i els impediria
renunciar voluntàriament a aquest dret. Això posarà en seriós perill les
llicències Creative Commons, àmpliament esteses i que a l'actualitat
ofereixen cobertura jurídica als drets d'autors d'una part molt
significativa dels continguts de la xarxa. Ens trobem davant d'una
imposició del “copyright” sobre els partidaris del “copyleft” que vulnera drets i interessos col·lectius en lloc de garantir-los i afavoreix que la recaptació es concentri en unes poques mans.
5. Lluny de ser una amenaça, els afegidors de notícies i altres
eines digitals que enllacen i citen al mitjà d'origen, com per exemple
buscadors, xarxes socials o blogs, afavoreixen el lliure accés al
ciutadà a la informació i generen molt de tràfic cap als mitjans de
comunicació. A més, sent el dret de cita l'essència del Periodisme,
aquesta llei amenaça frontalment el seu exercici. Criminalitzar els enllaços genera una inseguretat jurídica que posa en dubte els fonaments i l'ús d'Internet. Garantir-los, respectant els drets, beneficia a tots: usuaris, eines i mitjans de comunicació.
6. Aquesta mal nomenada “taxa Google” ha sigut impulsada només per una
part del col·lectiu d'editors, aquells integrats en AEDE. Altres
associacions i editors s'oposen a aquesta mesura. AEDE hauria de
considerar les conseqüències econòmiques que suposarà per als seus
socis sortir dels indexadors i les conseqüències desastroses per als seus
treballadors: retalls salarials i pèrdues de llocs de treball.
Aquest cànon d'AEDE augmentarà encara més la precarietat d'un sector
excepcionalment castigat per la crisi.
7. L'entrada en vigor d'aquesta Llei suposa una taxa addicional per al coneixement.
L'ens de gestió de drets CEDRO recapta actualment dels professionals de
tot el sistema educatiu. La nova llei estableix que les Universitats
paguin també pels continguts que els professors publiquen per als seus
alumnes i que fins al dia d'avui s'acollien a llicències Creative
Commons. CEDRO recaptarà en règim de monopoli un cànon de 5 euros per
alumne. Considerem això un atemptat contra l'Educació, la investigació i
els textos acadèmics, que passaran a ser regnats pel “copyright”, en
lloc de ser de domini públic.
8. Aquest cànon, amb càrrec als Pressupostos Generals de l'Estat i amb quantia no determinada per la llei, actua en detriment de la justa recompensa als autors
i suposa una subvenció encoberta als editors, a qui l'article 2 de la
Directiva 2001 de Propietat Intel·lectual NO INCLOU com a beneficiaris
de drets de propietat intel·lectual, i que malgrat això s'emporten el 45% de
la recaptació de CEDRO. És significatiu que la redacció de la llei es refereixi només a les “industries culturals” ignorant expressament “els
autors”, agreujant una situació que ja es va iniciar amb la pèrdua de
drets dels periodistes en favor dels editors per causa de la confecció
de “clippings”, o resums de premsa.
9. S'elimina “de facte” el dret a la còpia privada”,
vinculant a la còpia material d'un suport físic, pràctica aquesta
marginal en l'era digital. La còpia privada d'una obra és un ús legítim
que existia abans d'Internet i seguirà existint després d'aquesta
reforma. Gravar amb un cànon la còpia privada equival a imposar una
multa preventiva a cada ciutadà per un ús hipotèticament delictiu,
encara que aquest mai no succeeixi. Criminalitzar al consumidor amb finalitats
recaptatòries no és el camí.
10. No han de recolzar-se mesures de control de la “pirateria” que posen en perill l'essència mateixa de la xarxa.
Oposar-se a aquestes mesures no implica recolzar la caricatura del “tot
gratis”. És precís desenvolupar un nou marc de protecció de la
indústria cultural que tingui en compte les particularitats de l'era
digital i serveixi per allò que va néixer aquest tipus de legislació:
fomentar la pràctica de la cultura oferint una compensació econòmica als
autors.
11. Aquesta Reforma hauria d'incloure mesures d'acompanyament
que recolzin el desenvolupament de nous models de negoci basats en Internet, així com la milloria d'aquells que ja existeixen. Si
no es fa, perjudicarà la innovació dels sectors afectats i perpetuarà un
model de distribució cultural i d'accés a la informació que és
manifestament caduc.
12. Aquesta reforma de la LPI sembla ser producte d'una dinàmica de corrupteles entre lobbies i el poder polític,
qüestió ja evident pel recent relleu dels directius en els principals
diaris nacionals i l'escenificació de la reforma de la llei
presentant-la amb una foto del president de l'AEDE junt a la
vicepresidenta del Govern. Això posa sota sospita a uns i altres, si
considerem com de prop estan els processos electorals.
CONCLUSIÓ:
La reforma d'aquesta llei, de la manera que s'ha redactat, està
destinada al fracàs i augurem un recorregut molt curt, doncs no s'adequa
a la realitat ni cobreix les necessitats dels sectors i agents
implicats. És un fre per al desenvolupament de la cultura lliure i la
indústria, inassumible en temps de dificultats econòmiques, durant els
quals és necessari primar la innovació i afavorir el sorgiment de nous
mercats emergents, on Espanya demostra un potencial enorme.
A més, el text conté un número incomptable d'ambigüitats i
indefinicions, que una llei d'aquesta envergadura no pot permetre's, ja
que obre la porta a una aplicació discrecional i a greus efectes
col·laterals indesitjats.
Amb tots aquests motius, instem al Govern a reconsiderar i retirar
aquesta reforma i a obrir amb tots els sectors afectats el diàleg que
aquests reclamen des de fa mesos per a aportar solucions més adequades a
la nova realitat que planteja la societat digital.
Al mateix temps, fem una crida a tota la societat per a participar,
aportar, comprometre's i difondre la campanya de rebuig al #CanonAEDE
difonent aquesta declaració i els seus actes, accions i iniciatives.
#canonAEDE
- ¿Pertanys a un col·lectiu? ¿Subscrius aquesta Declaració? Adhereix-te a la campanya STOP # canonAEDE omplint aquest breu formulari.
