[Plataformes de publicació i distribució] PAC 3: Autenticació, geolocalització i gestió de drets digitals

Una vegada establert el criteri de codificació del material audiovisual i seleccionat la manera i protocol de distribució per la xarxa, és moment de perfilar el grau d'accessibilitat de l'usuari al material. Entrem doncs en tècniques d'autenticació i de gestió de drets, dos temes de candent actualitat que segueixen estant en continu procés de definició i que sens dubte condicionen i defineixen el mercat audiovisual en totes les seves facetes.

La tercera PAC de l'assignatura se centra en els aspectes d'accés al contingut una vegada establerta la codificació i la seva distribució. D'una banda, la primera solució pràctica se centrarà en l'autenticació de l'usuari per al seu accés al material, tant mitjançant un mecanisme de validació clàssic com mitjançant un mecanisme de geolocalització. La segona solució, basada en mecanismes de gestió de drets, es veurà de manera teòrica sobre dues solucions comercials actuals d'Adobe i Microsoft.

"Qualificació: A"

Per accedir a la PAC, fes clic a "Més informació".

[Mercat i legislació] PAC 3: L'obra multimèdia en el mercat i la seva protecció

En l’activitat l’obra multimèdia en el mercat i la seva protecció, analitzem l’estat de l’art de la tecnologia en el mercat multimèdia i considerem els mitjans disponibles per a la seva protecció, tenint en compte el context legal i altres mitjans de protecció de la propietat intel·lectual i dels drets d'autor.

La PAC3 es desenvolupa en dues fases, amb dues activitats cadascuna. En la primera preparem un informe de vigilància estratègica tecnològica per a l’organització tractada en la PAC 2 - activitat 2.1.3. En aquest informe analitzem l'estat de l'art de les tecnologies disponibles i de les emergents o possibles a mig o llarg termini segons les tendències observables. Considerem aquelles tecnologies capaces de millorar els productes o processos de l'organització tractada en la PAC2.

En la segona fase treballem els conceptes fonamentals de la LPI i dels drets d'autor per a diferenciar el paper que juguen els subjectes (persones, empreses, organismes) que intervenen tant en el procés de la creació com en l'explotació dels seus resultats i per identificar les característiques rellevants dels drets i obligacions d'aquests subjectes. També es consideren els mecanismes de protecció tecnològics, dels quals ja n'he parlat anteriorment en aquest blog.

"Qualificació: A"

Fes clic a "Més informació" per accedir a la PAC.

[Mercat i legislació] Sistemes anticòpia, sí o no?

La unitat 3 de l'assignatura Mercat i legislació, Conceptes fonamentals, m'està semblant molt interessant per l'enorme quantitat de contingut de que disposa i la gran utilitat que en podem treure pel simple fet de ser creadors (ja sigui d'una cançó, d'un poema o de qualsevol altre obra).

Un dels problemes que s'esmenta als apunts és el derivat de la remuneració d'autors per còpia privada, la qual cosa ens porta a parlar de la "pirateria", ja que la tecnologia ha avançat tant que avui dia les còpies són clons perfectes de l'original i el concepte de privacitat s'ha tornat una mica ambigu gràcies a l'expansió d'Internet.

Per a controlar aquest dret de còpia privada, a les pàgines 32 i 45 del mòdul "Conceptes fonamentals" es presenten els sistemes anticòpia, uns mètodes que restringeixen els drets digitals permesos per a cada obra. També són coneguts amb el nom de "gestió de drets digitals" o "gestió de restriccions digitals" (Digital Rights Management, o DRM, en anglès) i alguns exemples del que aquests sistemes poden fer són:

• Limitar el nombre de vegades que un usuari llegeix un llibre electrònic o visualitza una pel·lícula.
• Denegar que un determinat arxiu es pugui reproduir en determinats dispositius.
• Impedir fer més d'una còpia d'un àlbum de música.

Crec que el dret de còpia privada és un dret que s'ha de mantenir i no considero que hi hagi d'haver una remuneració cap a l'autor en aquest concepte, ja que tothom ha de poder fer una còpia de l'últim Bluray que hagi comprat per a evitar malmetre l'original. A més, s'haurien d'eliminar els sistemes anticòpia, ja que l'avanç tecnològic s'ha d'entendre com una oportunitat, no com una amenaça.

En l'era en que vivim, on les còpies són clons, la forma més fàcil d'evitar la injustament anomenada "pirateria" sense violar el dret a la intimitat s'aconsegueix rebaixant el preu de venda de les obres que permeten la seva distribució de manera digital a un nivell prou baix fins que els consumidors el considerin just, la qual cosa comportaria que més gent estigués disposada a passar per caixa.

Amb això s'aconseguiria que més gent tingués accés a continguts als que abans no podia accedir de manera legal i que la cultura es difongués de manera més àmplia entre la societat, que, recordem, és un dels objectius i raó de ser dels drets d'autor.

Quines altres idees teniu respecte els sistemes anticòpia? Coneixeu alguna altra alternativa?