Al mercat hi ha un gran nombre de càmeres de foto i vídeo, així que a l'hora de comprar-ne una hem de saber per a què la necessitem i trobar la que millor compleixi amb les nostres necessitats.
Les càmeres, tant de foto com de vídeo, disposen d'unes especificacions que les diferencia les unes de les altres. Un dels aspectes més importants a l'hora de fer una foto o gravar un vídeo és conèixer l'exposició correcta que necessitem per a cada pla. Per això hem d'analitzar les següents característiques:
El sensor és el dispositiu electrònic que converteix la llum que hi incideix en el vídeo o la foto final. Hi ha dos tipus de sensors els CMOS i els CCD. Les càmeres de gama baixa en tenen un i les més professionals en porten tres. Així doncs, una càmera amb 3 sensors tindrà el triple de megapíxels que una càmera amb un sol sensor de la mateixa mida.
Sensor CMOS
La velocitat d'obturació és el temps durant el qual l'obturador està obert. Els valors habituals en una càmera de vídeo segueixen la següent escala:
1/60 - 1/125 - 1/250 - 1/500 - 1/1000 - 1/2000 - 1/4000
Cada valor deixa l'obturador obert el doble de temps que l'anterior. Quan més alt sigui el valor del quocient, menys llum entra a través de l'obturador i més nítida serà la imatge capturada.
El diafragma s'encarrega de regular la quantitat de llum que entra a l'obturador. Els valors d'obertura habituals del diafragma segueixen la següent escala:
1,4 - 1,8 - 2,8 - 4 - 5,6 - 8 - 11 - 16 - 22
Exemple d'obertures de diafragma
Cada valor deixa passar el doble de llum que l'anterior. Per a situacions amb molta llum farem servir valors altsi amb poca, baixos. El valor que controla l'obertura del diafragma es defineix amb la lletra "f".
Mitjançant l'ús conjunt del sensor, la velocitat d'obturació i el diafragma, per una banda, i la il·luminació per una altra, aconseguirem controlar l'exposició d'un clip de vídeo.
