----------
Per Joan Pla
Podries fer-nos cinc cèntims de la teva experiència de pràctiques a Groupiest?
Groupiest és una empresa de nova creació (startup, en
anglès) fundada pel Guillem Cuberes i establerta a l'edifici Almogàvers
Business Factory de Barcelona, una incubadora del Districte 22@. La meva
funció va consistir a dissenyar la interfície i l'experiència d'usuari
de la seva plataforma per a optimitzar-ne l'ús. Vaig dividir la meva
feina en dues modalitats de treball: presencial i a distància i em van
donar molta flexibilitat en les entregues sempre i quan m'ajustés a les
necessitats. Els quatre mesos a Groupiest van significar un abans i un
després en la meva etapa universitària a la UOC, ja que vaig tenir
l'oportunitat de conèixer el món de les empreses de nova creació des de
dins mentre treballava en un àmbit de coneixement directament relacionat
amb els meus estudis. El que va començar com una assignatura més va
acabar convertint-se en la més important per a mi i a la qual hi vaig
dedicar més temps i esforç per a assolir els objectius marcats, tant els
requerits per l'empresa com els que em vaig proposar de manera
personal.
Mantens cap relació amb l'empresa un cop acabades les pràctiques?
Abans d'acabar les pràctiques em van oferir un lloc de treball
com a cap de disseny, però vaig haver de declinar l'oferta perquè volia
posar en marxa un projecte propi a la mateixa incubadora, Incubio. De
totes maneres, com que em va agradar molt Groupiest i encara hi havia
feina per fer, vaig proposar-los treballar per hores com a consultor
extern de disseny i van acceptar la meva oferta.
A què es dedica Groupiest?
Groupiest té la missió de permetre als seus usuaris crear les
seves pròpies comunitats d'interès. Utilitzant aquesta plataforma els
seus usuaris poden compartir el que els apassiona i generar les seves
marques personals per mitjà d'una pàgina pròpia. En altres paraules, i
perquè les persones amb pocs coneixements tècnics ho puguin entendre,
Groupiest és una tecnologia en línia amb la qual una persona pot crear
la seva pàgina web i generar-hi contingut en pocs minuts. Per a
començar, la persona introdueix els temes que li interessen en el
sistema. A continuació, selecciona i edita el contingut relacionat amb
aquests temes i amb un simple clic aquest es publica al seu lloc web.
Després, la persona pot iniciar taulers de discussió amb els membres de
la seva comunitat (lloc web) i compartir la seva pàgina a les xarxes
socials més conegudes, com ara Facebook, Twitter o Buffer.
Però Groupiest és molt més que una plataforma de cerca de contingut
enfocada a persones individuals. El seu potencial va més enllà i esdevé
una eina d'especial utilitat per a empreses i organitzacions. Gràcies a
la seva integració amb WordPress, es pot utilitzar com a eina de cura i
publicació de continguts per a editors de llocs web, ja que indexa i
organitza tot tipus de publicacions disponibles a la xarxa, ja sigui en
xarxes socials, blogs, portals de notícies, vídeos a la xarxa, etc.
Aquesta utilitat és de vital importància per a gestors de comunitats en
línia o departaments de comunicació de qualsevol organització.
Quina va ser la teva tasca dins del projecte?
L'objectiu de les meves pràctiques a Groupiest es va englobar
dins el desenvolupament continuat del producte, on em vaig encarregar de
guiar l'equip de desenvolupadors i dissenyadors per a construir un
producte que complís amb els requisits del seu fundador i que, al mateix
temps, resultés fàcil d'entendre i d'usar per als seus usuaris.
Bàsicament, vaig avaluar la usabilitat del lloc web i l'experiència
d'usuari i, amb els resultats obtinguts, vaig dissenyar la nova
interfície de Groupiest, i també el tutorial inicial.
També saps dissenyar aplicacions per a dispositius mòbils, oi? En quins llenguatges de programació treballes?
Tot i que he desenvolupat alguna aplicació, com ara el traductor universal per a viatgers
Travel Cards o el comunicador per a persones amb trastorns del llenguatge
Picto Connection gràcies a l'ajuda d'un programador, el meu coneixement de programació es limita a prototipar en Flash, una tecnologia en desús.
Així, ets més dissenyador web que no pas programador?
La necessitat de tirar endavant projectes m'ha fet ser
dissenyador i programador a la vegada per la manca de recursos, però la
feina que més m'agrada és la de dissenyador de producte; una feina molt
important que inclou tasques d'arquitectura de la informació, disseny
d'interacció, disseny d'experiència d'usuari... i que s'ha de dur a
terme abans de dissenyar qualsevol web o programar-lo.
Quins creus que són els principals aspectes a tenir en compte a l'hora de dissenyar un web?
Per a mi, el més important és conèixer quin problema s'intenta
solucionar amb la pàgina web: es tracta d'un web de promoció d'un
producte o servei? O es tracta d'un web corporatiu? O es tracta d'una
xarxa social? Un cop s'ha definit aquest problema, s'ha d'estudiar com
es pretén solucionar. Alguns cops m'he trobat amb dissenyadors que
volien reinventar la roda, malgastant recursos per a trobar solució a
quelcom que ja és fet. Per això recomano analitzar en detall la
competència i treure profit de les idees o solucions que han dissenyat
per a adoptar-los en el projecte en què treballem. La resta és fàcil.
Amb el llenguatge HTML5 i d'altres sembla que els llocs web
s'estan convertint en programaris en línia en detriment del que havien
estat fins ara, llocs on es publicava informació i continguts
audiovisuals...
El web és un univers en plena expansió que sap adaptar-se a les
necessitats dels seus habitants molt ràpidament. Al principi era un
simple espai on la gent escrivia coses i els internautes podien accedir a
aquesta informació. Més endavant va permetre la interacció entre els
internautes, no només publicant contingut, sinó compartint-lo
d'infinites maneres. Actualment som en un punt en què internet ha
esdevingut una extensió natural de la nostra vida, així que esperem que
s'hi pugui fer qualsevol cosa. L'HTML5 és només una mostra del fet que
internet s'adapta a les necessitats dels internautes. Si el que
necessitem és accedir a un programari des de qualsevol dispositiu,
aquest és el camí que seguirà internet. Això no vol dir que la
publicació d'informació i altres continguts audiovisuals disminueixi, al
contrari, considero que les plataformes de publicació de contingut
viuen una explosió i democratització espectacular en els últims temps.
Sense anar més lluny, mirem l'exemple de YouTube, que ha passat de ser
un repositori de vídeos de gatets a una plataforma d'entreteniment amb
més canals i contingut que totes les cadenes de televisió del món
juntes.
Per què vas optar per estudiar el grau de Multimèdia a la UOC?
Sempre m'han agradat les noves tecnologies i el disseny, tot i
que no vaig saber que m'agradaria fer el grau de Multimèdia a la UOC
fins al meu últim curs del graduat superior d'Aviació Comercial a la
URV. En aquell curs vaig realitzar com a treball de final de carrera un
computer based training
(CBT) que ensenyava a volar una avioneta. Just quan vaig acabar la
carrera, el vaig retocar i afegir algunes noves funcions i el vaig
convertir en un
web based training, accessible avui gratuïtament a internet a
www.wbtda20katana.cu.cc.
Aquest projecte va despertar en mi les ganes de matricular-me en el
grau de Multimèdia i quan vaig tenir una mica de temps lliure vaig
decidir estudiar-lo. L'elecció d'estudiar a la UOC va ser per la unió de
dos factors: el pla d'estudis i la modalitat a distància. Havia vist
els plans d'estudis d'altres graus similars i tots eren o bé massa
tècnics o bé massa artístics. El grau de Multimèdia de la UOC omple el
buit de mercat de persones amb inquietuds tècniques i artístiques que
volen ampliar el seu coneixement. A més, com que visc entre Viena i
Barcelona, la possibilitat d'estudiar a distància va fer que la UOC es
convertís en l'única universitat on podia estudiar.
Tal com vas explicar en una entrevista anterior, ets pilot d'avió, oi? Mantens aquesta faceta laboral?
Així és, actualment continuo treballant de pilot des de Viena i
viatjo per tot Europa. És una feina que m'ha obert molt la ment i m'ha
permès descobrir noves cultures. Crec que viatjar hauria d'estar inclòs
en qualsevol pla d'estudis, ja que ens fa descobrir que no som el centre
de l'univers i que moltes de les coses que donem per suposades no tenen
per què ser-ho per a tothom. A més, estic creant una empresa
tecnològica basada en el meu TFG a la incubadora d'empreses on vaig fer
les pràctiques: Incubio.
Per acabar, tens alguna idea sobre què faràs en el TFG? Ja l'has començat?
El meu treball final de grau (TFG) consisteix a convertir una
idea de negoci en un producte mínim viable (PMV) per mitjà d'un procés
vast i intens que comença amb el naixement de la idea, continua amb el
seu predisseny, es valida amb usuaris en una fase inicial, es
constitueix l'empresa, s'aconsegueix finançament públic i, finalment, es
desenvolupa el PMV. La idea de negoci consisteix a crear una plataforma
de consum col·laboratiu orientada al reforç en l'educació reglada. És
un mercat de classes particulars que connecta professors particulars amb
alumnes que necessiten reforç. Després de dur a terme un estudi amb
altres estudiants, he arribat a la conclusió que el millor professor
particular d'una assignatura és l'alumne que l'ha superat amb èxit. Per
això, l'objectiu del projecte és ajudar la comunitat universitària a
trobar el professor particular més adequat.
En llenguatge més planer, la plataforma es pot definir com un
Airbnb de classes particulars
basat en la meritocràcia de cada expert i en les valoracions dels seus
alumnes, quelcom que afavoreix l'ànim de superació dels experts per
aconseguir més alumnes (recompensa econòmica) i millora, al mateix
temps, el seu esforç per ser millors estudiants (recompensa social). Es
diu
Sharing Academy.