[Administració i gestió d'organitzacions] Les organitzacions

Les organitzacions es poden classificar segons diferents criteris, un d'ells és segons les seves dimensions:

• Petita: - 50 treballadors, - 7 milions d'euros de negoci.
• Mitjana: 50 - 250 treballadors, - 40 milions d'euros de negoci.
• Gran: + 250 treballadors, + 40 milions d'euros de negoci

Les empreses s'organitzen per àrees d'activitat perquè l'especialització en el treball és un actiu per a l'empresa (saber fer o know-how).

L'estructura d'una organització es pot definir com el conjunt de totes les formes en que es defineix el treball en tasques diferents per a aconseguir-ne després la coordinació. N'existeixen vàries:

• Estructura formal clàssica:
• Jeràrquica pura o lineal: línia directa d'autoritat. Subordinació absoluta respecte superior immediat. Sobrecàrrega comandaments intermedis.
• Funcional: l'autoritat és dels especialistes. Cada subordinat rep ordres de diferents caps. Poden sorgir conflictes de competències o presa de decisions.
• Línia-staff: inclou assessors en certes àrees. Aquests no tenen autoritat. Només aconsellen als qui pertanyen a la línia jeràrquica.

• Estructura formal moderna:
• Matricial
• Lliure de forma: basada en facilitar el canvi. L'estructura s'adapta a les necessitats del moment i la situació. Requereix participació de les persones, autocontrol, iniciativa individual, judici independent, comunicació oberta, sensibilitat i treball en equip.
• Per projectes: útil per a organitzacions molt tècniques que requereixen puntualment molta planificació, investigació i coordinació.
• Basada en un o pocs projectes: el cap de projecte és qui pren les decisions. Solen ser grans projectes deslocalitzats de la localització de l'empresa. És molt ineficient. Quan un projecte acaba fa falta nova formació i temps.
• Funcional: l'autoritat recau en el director de l'organització. Aquesta s'estructura entorn les competències, habilitats o coneixements dels seus membres. És molt estable. No funciona bé amb novetats. No és flexible als canvis. Poc orientada al client.
• Matricial: el cap de projecte té l'autoritat i és fàcil accedir a ell. És una organització amb molta flexibilitat i orientada al client. Hi ha caps de projecte i funcionals.

A part de la seva estructura, una organització disposa de formes de separar els seus departaments:

• Numèrica: l'important és el nombre de membres de l'organització. En desús.
• Per territori: èmfasi a les diverses legislacions i idiosincràsies dels territoris.
• Avantatges:
• Responsabilitat a prop d'on ocorren els fets.
• Prioritat als problemes i mercats locals.
• Enfocat als interessos locals.
• Desavantatges:
• Requereix més administratius.
• Alta direcció massa nombrosa.
• Per productes: èmfasi als productes que s'han de produir.
• Avantatges:
• Millora la coordinació de les activitats funcionals.
• Proporciona preparació de directius generals.
• Desavantatges:
• Requereix persones amb coneixement en funcions d'administració.
• Dificulta el control en els nivells més alts.
• Per processos: agrupa personal d'un mateix equip.
• Avantatges:
• Especialització per concentració.
• Facilitat de supervisió.
• Per clients: agrupa els clients en diferents grups sociodemogràfics.
• Avantatges:
• Èmfasi en les necessitats dels clients.
• Desavantatges:
• Requereix experts en problemes de clients.
• Clients poden estar mal definits.
• Per temps: divideix una activitat repetitiva en torns.
• Per funcions: les activitats s'agrupen d'acord amb la similitud de les tasques que cal executar.
• Avantatges:
• Especialització ocupacional.
• Simplifica l'entrenament.
• Desavantatges:
• Alta direcció és màxim responsable per l'obtenció de resultats.
• Exagera l'especialització i limita els punts de vista del personal clau.

La direcció d'una empresa dependrà de l'autoritat dels seus directius i dels estils de lideratge que aquests tinguin:

• Autoritat:
• Personal: adquirida a causa de les qualitats i capacitats d'una persona, de la seva competència, experiència i preparació.
• Institucional: relativa al càrrec que exerceix una persona.

• Estils de lideratge:
• White & Lippit
• Autocràtic: el líder pren totes les decisions.
• Democràtic: normalment el grup pren les decisions.
• Laissez-faire: el líder gairebé no participa i el grup té llibertat.
• Douglas McGregor:
• Teoria X:
• L'ésser humà sent repugnància per la feina, la qual evitarà.
• Les persones han de ser obligades a treballar per força.
• L'ésser humà prefereix ser dirigit i defugir responsabilitats.
• Teoria Y:
• El desenvolupament físic i mental en el treball és natural.
• Les persones s'han de dirigir i controlar a si mateixes.
• L'ésser humà es compromet a assolir objectius de l'empresa a causa de compensacions.
• W. G. Ouchi:
• Teoria Z:
• Integració de la persona a la seva feina.
• Participació en decisions en grup.
• Cultura empresarial basada en l'autonomia i responsabilitat.
• Rensis Likert:
• Sistema 1: Autoritari explotador.
• Sistema 2: Autoritari, però paternal.
• Sistema 3: Consultiu amb dret a tenir l'última paraula.
• Sistema 4: Participatiu i democràtic.