dijous, 27 de setembre de 2012

[Mercat i legislació] Els danys de les xarxes P2P a la indústria cultural

Ja portem una setmana de curs i després de llegir els materials del primer mòdul de l'assignatura Mercats i legislació voldria fer una reflexió sobre un tema que es comenta massa per sobre en els apunts: el dany que han causat les xarxes P2P a la indústria cultural.

En l'apartat de les indústries del cinema i vídeo, es comenta que aquestes han registrat una reculada important dels seus ingressos motivada, en gran part [...] per les xarxes P2P.

No estic gaire d'acord amb aquesta afirmació i començaré fent algunes preguntes que m'ajudaran a exposar el meu punt de vista. S'ha tingut en compte el context socioeconòmic actual i anterior a la davallada d'aquests ingressos? S'ha tingut en compte l'augment de preus que recentment ha sofert el cinema i les activitats culturals? S'ha tingut present les finestres d'explotació obsoletes que es fan servir a l'hora de distribuir les pel·lícules? O la pèssima qualitat que resulta l'experiència d'anar al cinema avui dia?

Aquestes són només algunes preguntes per exposar el meu punt de vista, que es veu reforçat pels 4 tipus d'usuaris de les xarxes P2P que Lawrence Lessig (professor de dret de Hardvard) exposa al seu llibre Cultura lliure (Free Culture, 2004):
  • Els pirates. Aquests són els que les fan servir per a obtenir el contingut sense pagar per ell. Són els que fan mal al sistema i m'agradaria pensar que són als que es refereixen els apunts quan culpen a les xarxes P2P tan ràpidament.
  • Els que fan servir les xarxes P2P per a conèixer i descobrir contingut nou que després compraran.
  • Els que les fan servir per accedir a contingut que sense les xarxes P2P no estaria disponible a les tendes perquè els editors/productors/etc. han decidit que no es rentable seguir amb la seva explotació.
  • Els que les fan servir per a compartir contingut de domini públic o amb drets d'autor que permeten la seva lliure distribució.
Crec que és molt important saber de què estem parlant abans de donar la culpa del que està passant a la indústria cultural a "Internet".

Per tant, que les xarxes P2P hagin enfonsat la indústria tradicional es pot considerar un fet, però hem d'anar més enllà i preguntar-nos per què? El que jo considero un fet és que la forma d'actuar de la indústria tradicional no ha sabut adaptar-se als nous temps i ha perseguit per totes les vies possibles el model P2P. Apple va saber adaptar el model tradicional i va crear l'iTunes, que ofereix un accés senzill a un preu just als continguts i, molt aviat, Kim Dotcom presentarà el seu Megabox, que encara tindrà més avantatges que el model orwellià d'Apple.



És cert que gràcies a l'alternativa del P2P hi ha hagut una gran davallada, però això ha passat perquè la indústria tradicional està estancada en models de producció del segle passat, però la gent no és tonta i no vol seguir pagant 30 € per un Bluray, quan sap que el cost que aquest té és de varis cèntims. Tot i que estiguin començant a sorgir plataformes de vídeo sota demanda com Netflix o Vudu a EEUU i Youzee o Voddler a Espanya, els preus i les condicions encara són fixats per les productores, que demanen preus massa elevats. Per això la gent busca alternatives, però igual que va passar amb iTunes, quan algú s'atreveixi a oferir preus justos a través d'un accés senzill (tinc moltes esperances en Kim Dotcom), molta gent que fa servir les xarxes P2P (jo el primer) farem el salt al nou model.

Font de la imatge superior: http://img.xatakaon.com/2012/02/p2p-logo-650.jpg

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada