dimecres, 11 de gener de 2012

[Administració i gestió d'organitzacions] Les organitzacions

Les organitzacions es poden classificar segons diferents criteris, un d'ells és segons les seves dimensions:
  • Petita: - 50 treballadors, - 7 milions d'euros de negoci.
  • Mitjana: 50 - 250 treballadors, - 40 milions d'euros de negoci.
  • Gran: + 250 treballadors, + 40 milions d'euros de negoci
Les empreses s'organitzen per àrees d'activitat perquè l'especialització en el treball és un actiu per a l'empresa (saber fer o know-how).
L'estructura d'una organització es pot definir com el conjunt de totes les formes en que es defineix el treball en tasques diferents per a aconseguir-ne després la coordinació. N'existeixen vàries:
  • Estructura formal clàssica:
    • Jeràrquica pura o lineal: línia directa d'autoritat. Subordinació absoluta respecte superior immediat. Sobrecàrrega comandaments intermedis.
    • Funcional: l'autoritat és dels especialistes. Cada subordinat rep ordres de diferents caps. Poden sorgir conflictes de competències o presa de decisions.
    • Línia-staff: inclou assessors en certes àrees. Aquests no tenen autoritat. Només aconsellen als qui pertanyen a la línia jeràrquica.
  • Estructura formal moderna:
    • Matricial
    • Lliure de forma: basada en facilitar el canvi. L'estructura s'adapta a les necessitats del moment i la situació. Requereix participació de les persones, autocontrol, iniciativa individual, judici independent, comunicació oberta, sensibilitat i treball en equip.
    • Per projectes: útil per a organitzacions molt tècniques que requereixen puntualment molta planificació, investigació i coordinació.
      • Basada en un o pocs projectes: el cap de projecte és qui pren les decisions. Solen ser grans projectes deslocalitzats de la localització de l'empresa. És molt ineficient. Quan un projecte acaba fa falta nova formació i temps.
      • Funcional: l'autoritat recau en el director de l'organització. Aquesta s'estructura entorn les competències, habilitats o coneixements dels seus membres. És molt estable. No funciona bé amb novetats. No és flexible als canvis. Poc orientada al client.
      • Matricial: el cap de projecte té l'autoritat i és fàcil accedir a ell. És una organització amb molta flexibilitat i orientada al client. Hi ha caps de projecte i funcionals.
A part de la seva estructura, una organització disposa de formes de separar els seus departaments:
  • Numèrica: l'important és el nombre de membres de l'organització. En desús.
  • Per territori: èmfasi a les diverses legislacions i idiosincràsies dels territoris.
    • Avantatges:
      • Responsabilitat a prop d'on ocorren els fets.
      • Prioritat als problemes i mercats locals.
      • Enfocat als interessos locals.
    • Desavantatges:
      • Requereix més administratius.
      • Alta direcció massa nombrosa.
  • Per productes: èmfasi als productes que s'han de produir.
    • Avantatges:
      • Millora la coordinació de les activitats funcionals.
      • Proporciona preparació de directius generals.
    • Desavantatges:
      • Requereix persones amb coneixement en funcions d'administració.
      • Dificulta el control en els nivells més alts.
  • Per processos: agrupa personal d'un mateix equip.
    • Avantatges:
      • Especialització per concentració.
      • Facilitat de supervisió.
  • Per clients: agrupa els clients en diferents grups sociodemogràfics.
    • Avantatges:
      • Èmfasi en les necessitats dels clients.
    • Desavantatges:
      • Requereix experts en problemes de clients.
      • Clients poden estar mal definits.
  • Per temps: divideix una activitat repetitiva en torns.
  • Per funcions: les activitats s'agrupen d'acord amb la similitud de les tasques que cal executar.
    • Avantatges:
      • Especialització ocupacional.
      • Simplifica l'entrenament.
    • Desavantatges:
      • Alta direcció és màxim responsable per l'obtenció de resultats.
      • Exagera l'especialització i limita els punts de vista del personal clau.

La direcció d'una empresa dependrà de l'autoritat dels seus directius i dels estils de lideratge que aquests tinguin:
  • Autoritat:
    • Personal: adquirida a causa de les qualitats i capacitats d'una persona, de la seva competència, experiència i preparació.
    • Institucional: relativa al càrrec que exerceix una persona.
    • Estils de lideratge:
      • White & Lippit
        • Autocràtic: el líder pren totes les decisions.
        • Democràtic: normalment el grup pren les decisions.
        • Laissez-faire: el líder gairebé no participa i el grup té llibertat.
      • Douglas McGregor:
        • Teoria X:
          • L'ésser humà sent repugnància per la feina, la qual evitarà.
          • Les persones han de ser obligades a treballar per força.
          • L'ésser humà prefereix ser dirigit i defugir responsabilitats.
        • Teoria Y:
          • El desenvolupament físic i mental en el treball és natural.
          • Les persones s'han de dirigir i controlar a si mateixes.
          • L'ésser humà es compromet a assolir objectius de l'empresa a causa de compensacions.
      • W. G. Ouchi:
        • Teoria Z:
          • Integració de la persona a la seva feina.
          • Participació en decisions en grup.
          • Cultura empresarial basada en l'autonomia i responsabilitat.
      • Rensis Likert:
        • Sistema 1: Autoritari explotador.
        • Sistema 2: Autoritari, però paternal.
        • Sistema 3: Consultiu amb dret a tenir l'última paraula.
        • Sistema 4: Participatiu i democràtic.

    Cap comentari:

    Publica un comentari a l'entrada