dimarts, 20 de novembre del 2012

[Mercat i legislació] Remix = pirateria?


A propòsit del nou mòdul que comencem avui (Propietat intel·lectual, drets d'autor), vull compartir una remescla (o mashup) formada a partir de 24 cançons pop d'aquest 2012. Podeu veure el vídeo a Youtube i descarregar la cançó de manera gratuita aquí, tot i que les cançons remesclades tenen drets d'autor que impedeixen la seva remescla sense el permís dels titulars de drets de cada cançó (els quals no han estat obtinguts per l'autor de la remescla).

Si l'objectiu dels drets d'autor és beneficiar a la societat promovent un major desenvolupament de les ciències i les arts per a maximitzar la productivitat i la innovació i aquest vídeo és un clar exemple d'aplicació d'aquest objectiu, no seria moment de canviar la legislació vigent per a que persones com l'autor d'aquesta remescla no fossin considerades pirates o lladres?

Què us sembla? Considereu que les persones que creen obres noves a partir d'obres existents (sense tenir-ne els drets d'explotació) han de ser considerades delinqüents? Si és així, què opineu de les paraules que utilitzeu quan escriviu un missatge al fòrum, en una PAC o per comunicar-vos amb la resta de persones durant la vostra vida? Les vau inventar vosaltres o simplement les esteu remesclant d'una manera personal per a comunicar el que penseu?

PD: Em baso en la conferència que va fer Richard Stallman el mes passat al FCFòrum 2012 a Barcelona. Com que no he trobat cap vídeo aquí teniu un article escrit per la Karma Peiró resumint el que va dir: Cambiar el derecho de autor... Richard Stallman en el #fcforum12 (III).

EDITO: Això és el que es veu si s'intenta accedir al vídeo des d'Alemanya o Àustria. Algú ha dit censura?

6 comentaris:

  1. En la meva opinió, els autors haurien de poder escollir el model de drets d'autor que considerin adient per cada una de les seves obres, segons la legalitat vigent. El públic hauria de respectar aquesta decisió.

    És innegable que la nostra societat no accepta el model actual i les lleis, tard o d'hora, haurien d'acabar reflectint el que la societat demanda: que les lleis neguin als autors la totalitat dels drets que ara ostenten.

    Fins que arribi aquest día, podem fer servir tots els eufemismes que considerem necessaris: pirateria, llibertat de compartir... el cert és que, avui per avui, les lleis encara protegeixen el dret dels autors a decidir si volen o no volen compartir la seva obra i els drets que d'ella dimanen.

    Alguns autors han invertit molts anys de la seva vida i, fins i tot, molts recursos econòmics per poder ser capaços de crear les obres que estimem o que volem remesclar. Canviar les regles del joc quan la partida ja ha començat sempre beneficiarà a uns i perjudicarà a uns altres.

    Si volem associar les connotacions semàntiques de la paraula "delinqüents" al fet de no respectar el status actual de les lleis respecte als drets i la feina dels altres, endavant. Però no crec que sigui la manera correcte de convènçer als autors de que vagin "canviant el xip". Un senyor que fuma a un lloc prohibit és un lladre o un delinqüent? Un inmigrant sense tots els papers en regla és un delinqüent? Algú que no vol pagar el peatge és un lladre? Les paraules que has fet servir porten una gran càrrega emocional i provoquen automàticament reaccions d'atac o defensa, portant ja la discussió cap a un terreny de confrontació tan trivial com inútil.

    Per una altra banda, equiparar "coses que un no ha inventat" a "continguts d'autoria reconeguda i vigent" és anar una mica massa enfora. Escriure un llibre amb paraules ja existents no és el mateix que contar una història mesclant fragments d'altres històries (o capítols sencers). Els blocs mínims a partir dels quals es desenvolupen els actes creatius *sí* que tenen rellevància a l'hora de considerar la validesa de l'acte artístic, de manera semblant a com la Teoría de la Comunicació considera rellevant la entropia d'un missatge per el que fa referència a la seva capacitat de comunicar contingut. I, no ho oblidem, l'art ha de ser principalment una forma de comunicació d'emocions. Preferentment (i aquí ja parlo d'una preferència personal) noves, originals i úniques.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pel teu comentari Pedro. Si t'hi fixes en cap moment parlo dels autors, sinó dels "titulars de drets". És molt important diferenciar-los, ja que si bé un cantant és l'autor d'una cançó, el titular de drets d'aquesta acostuma a ser una productora (com ara Universal, EMI, etc.).

      Abans de la ràpida expansió i popularització d'Internet com a mitjà de difusió i comunicació a escala global, els cantants (per escollir un tipus d'autors) havien d'aconseguir un contracte amb alguna productora si volien fer-se sentir una mica més enllà de l'àmbit local i poder-se guanyar la vida amb les seves obres.

      Avui dia, això és cosa del passat, però les productores segueixen obligant a firmar clàusules abusives als seus principals clients (els cantants), que no els permeten rescindir els seus contractes sense perdre-hi més del que han guanyat.

      Estic d'acord amb tu amb que els autors haurien de poder escollir els model de drets d'autor que considerin adient per a cada una de les seves obres, però discrepo amb que s'hagi de fer segons la legalitat vigent. El problema està en la legalitat vigent. La legalitat vigent permet que els grans artistes guanyin unes quantitats de diners inimaginables per a la resta d'autors menys reconeguts, que no guanyen prou per menjar. El model de Richard Stallman seria una opció molt bona per a solucionar això.

      Crec que multar amb sancions milionàries a persones que creen art remesclant obres existents (amb drets d'autor que ho prohibeixen) amb finalitats educatives o d'entreteniment (sense ànim de lucre econòmic) està fora de lloc. Recomano veure "Everything is a Remix" de Kirby Ferguson per a entrar en més detalls: http://www.everythingisaremix.info/watch-the-series/

      Salutacions.

      Elimina
  2. Gràcies per la teva resposta,


    Per el que fa al dret a remescla, cal recordar el que s'estudia a la assignatura DISSENY GRÀFIC a la UOC: els drets morals (entre ells el de integritat de la obra) no són transferibles i son sempre 100% propietat de l'autor.

    Aqui ni intervenen les editorials, ni les discogràfiques, ni entitats de gestió ni altres empreses similars. Per tant, no s'escau el comentari sobre les clàusules abusives, del que es podria parlar a un altre fil.

    Comentes que si la legalitat vigent és un problema el més adequat és no cumplir aquesta legalitat. Aquesta afirmació m'esborrona. :) Quí decideix el que és un problema i el que no? Un blogaire, un professor universitari, un grup de multi-milionaris, un grup de manifestants? qui tengui una major presència mediática pot decidir pels altres? Si la legalitat vigent no funciona (és evident) el que hem de fer és pressionar per que es canvïi. Ja sigui canviar-la per el model de Stallman o per qualsevol d'altre.

    Jo també crec que multar amb sancions milionàries als qui no respecten els drets dels altres està fora de lloc. De totes maneres, les finalitats educatives JA estan protegides per la llei, així com el dret de cita.

    La meva recomanació als nous autors "menys reconeguts" és que facin servir en cada cas el tipus de llicència que considerin més adient a la seva obra. Que montin la seva pròpia discogràfica i xarxa de distribució. Després, quan ja siguin més reconeguts tal volta podran especialitzar-se en només fer música si és el que volen.

    I si volen realitzar remescles o obres derivades no autoritzades que ho facin, que sempre s'ha fet. Abans d'internet ja hi havia els bootlegs, els "white labels" i tota la pesca. Hi ha moltes maneres de no perjudicar els interessos dels autors i que ningú en surti perjudicat, basta aplicar una mica de sentit comú.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ei Pedro,

      El que comentes dels drets morals és una veritat a mitges, ja que depèn de la cultura de drets d'autor on aquests s'apliquen. Al món hi ha dues variants:

      · El Copyright, propi dels països de dret comú (Regne Unit, Estats Units, Austràlia i països de la Commonwealth).
      · Els dret d'autor, propi dels països de dret civil (Europa continental, Amèrica Llatina i Àfrica francòfona).

      A l'assignatura de disseny gràfic vam estudiar el dret d'autor europeu, però hem de partir de la premissa que vivim en un món globalitzat i que una gran part de cultura audiovisual que es consumeix a Europa prové dels Estats Units, on el copyright es va establir per a estimular la creativitat i, d'aquesta manera, incrementar el patrimoni cultural de la societat.

      Voldria rectificar el que he dit de saltar-nos la llei, volia dir que discrepo amb la llei, la qual cosa no ha de portar a saltar-la, inicialment. El que sí que estic d'acord és que si la gran majoria de la població troba il·lògica una llei, aquesta ha d'acabar per canviar-se i si els governants no accepten aquest canvi, potser és moment de canviar de governants (em refereixo al discurs del moviment 15M).

      I a la teva pregunta sobre qui decideix el que és un problema i el que no, opino que ha de ser una àmplia majoria de la societat, però només si aquesta disposa de tota la informació necessària per a fer un judici de valor just. Per tant, estic en contra dels lobbistes existents en la indústria cultural.

      El dret de cita i els usos educatius no estan tan protegits com comentes, ningú rebrà una multa de la SGAE per citar una frase d'un autor en un article en un bloc o treball universitari, cert; però sí que la pot rebre per agafar un tros d'una cançó i afegir-lo en un vídeo familiar que comparteixi a través de les xarxes socials, la qual cosa també es pot considerar un dret a cita educatiu, ja que el nen que ha fet el vídeo familiar no se'n vol lucrar i li ha servit com a aprenentatge per al seu futur. I això ha passat. Per això crec que el dret de cita, amb finalitats educatives i l'ús just (fair use) s'hauria de modificar per incloure situacions com aquesta.

      La tecnologia actual permet que el que fins fa poc era inimaginable sigui completament natural. Abans ningú copiava i remesclava pel·lícules, perquè no existien els mitjans, però sí que es citaven autors i es taral·larejaven cançons. Avui se segueix fent el mateix que s'ha fet sempre i que mai s'havia considerat il·legal, citar, però a través d'altres mitjans.

      Elimina
  3. Hola! :)

    Gràcies per donar-me a conéixer les diferències entre la situació dels drets morals als EUA. Desconeixía que els EUA són un dels pocs països que, encara que va firmar la Convenció de Berna, va considerar que les seves lleis ja tenien en compte la protecció de tals drets (una falsedat, ja que els integra amb la resta del "copyright"). En principi, crec que es adient que els EUA canvïin les seves lleis, com veig que proposes en l'article inicial. Encara que sigui per adaptar-les a la Convenció de Berna. Cosa que, per altra banda, no crec que facin.

    Respecte al territori europeu, a mi ja m'està bé la distinció actual entre drets morals i d'explotació. Afegint que els autors poden triar tot tipus de llicències obertes, crec que el ventall es prou ample per promoure la productivitat i la innovació.

    En el meu primer any d'estudiant al Grau Multimèdia he pogut comprovar que es poden realitzar grans treballs fent ús derivatiu d'obres gràfiques amb llicències obertes i que es poden trobar a la xarxa. No és realitzen millors obres o més creatives per fer servir materials amb els drets reservats. Una persona creativa no ho necessita. Una que no ho és, sí que es beneficia en major mesura de la creatitivat pre-existent als fragments originals.

    Sempre amb tots els graus i matissos possibles, i amb totes les honorables excepcions que segurament existeixen.


    Salutacions,


    Pere Amengual
    (el sobrenom de Pedro Trotz es un seudònim)

    ResponElimina
    Respostes
    1. De res Pere! Quan facis l'assignatura "Mercat i legislació" hi aprofundiràs molt més. Igual que tu, tampoc crec que els EEUU canviïn les seves lleis, al menys no en el futur proper.

      Jo també he après molt en aquest Grau Multimèdia (ja vaig pel 3r any) i he realitzat treballs fent ús derivatiu d'obres ja existents amb llicències obertes, de tota manera, no és el mateix que si hagués pogut emprar obres amb altres llicències, ja que quan vols fer referència a quelcom de la cultura popular, no pots per culpa de les limitacions de copyright.

      Per cert, coincidim en alguna assignatura??

      Salutacions :-)

      Elimina