divendres, 16 de maig de 2014

[Entrevista] Entrevista a Jordi Llonch, estudiant del grau de Multimèdia: «El que va començar com una assignatura més va acabar convertint-se en la més important»

A continuació enganxo l'entrevista que m'han fet a la UOC:


12 maig de 2014
Per a Jordi Llonch, estudiant del grau de Multimèdia, l’assignatura de pràctiques ha significat «un abans i un després en la meva etapa universitària a la UOC». En aquesta entrevista ens explica entre altres coses com ha estat l’experiència de fer pràctiques en una startup, com creu que ha de ser el disseny web i quins projectes té empresos.
----------
Per Joan Pla 

Podries fer-nos cinc cèntims de la teva experiència de pràctiques a Groupiest?
Groupiest és una empresa de nova creació (startup, en anglès) fundada pel Guillem Cuberes i establerta a l'edifici Almogàvers Business Factory de Barcelona, una incubadora del Districte 22@. La meva funció va consistir a dissenyar la interfície i l'experiència d'usuari de la seva plataforma per a optimitzar-ne l'ús. Vaig dividir la meva feina en dues modalitats de treball: presencial i a distància i em van donar molta flexibilitat en les entregues sempre i quan m'ajustés a les necessitats. Els quatre mesos a Groupiest van significar un abans i un després en la meva etapa universitària a la UOC, ja que vaig tenir l'oportunitat de conèixer el món de les empreses de nova creació des de dins mentre treballava en un àmbit de coneixement directament relacionat amb els meus estudis. El que va començar com una assignatura més va acabar convertint-se en la més important per a mi i a la qual hi vaig dedicar més temps i esforç per a assolir els objectius marcats, tant els requerits per l'empresa com els que em vaig proposar de manera personal.

Mantens cap relació amb l'empresa un cop acabades les pràctiques?
Abans d'acabar les pràctiques em van oferir un lloc de treball com a cap de disseny, però vaig haver de declinar l'oferta perquè volia posar en marxa un projecte propi a la mateixa incubadora, Incubio. De totes maneres, com que em va agradar molt Groupiest i encara hi havia feina per fer, vaig proposar-los treballar per hores com a consultor extern de disseny i van acceptar la meva oferta.

A què es dedica Groupiest?
Groupiest té la missió de permetre als seus usuaris crear les seves pròpies comunitats d'interès. Utilitzant aquesta plataforma els seus usuaris poden compartir el que els apassiona i generar les seves marques personals per mitjà d'una pàgina pròpia. En altres paraules, i perquè les persones amb pocs coneixements tècnics ho puguin entendre, Groupiest és una tecnologia en línia amb la qual una persona pot crear la seva pàgina web i generar-hi contingut en pocs minuts. Per a començar, la persona introdueix els temes que li interessen en el sistema. A continuació, selecciona i edita el contingut relacionat amb aquests temes i amb un simple clic aquest es publica al seu lloc web. Després, la persona pot iniciar taulers de discussió amb els membres de la seva comunitat (lloc web) i compartir la seva pàgina a les xarxes socials més conegudes, com ara Facebook, Twitter o Buffer.
Però Groupiest és molt més que una plataforma de cerca de contingut enfocada a persones individuals. El seu potencial va més enllà i esdevé una eina d'especial utilitat per a empreses i organitzacions. Gràcies a la seva integració amb WordPress, es pot utilitzar com a eina de cura i publicació de continguts per a editors de llocs web, ja que indexa i organitza tot tipus de publicacions disponibles a la xarxa, ja sigui en xarxes socials, blogs, portals de notícies, vídeos a la xarxa, etc. Aquesta utilitat és de vital importància per a gestors de comunitats en línia o departaments de comunicació de qualsevol organització.

Quina va ser la teva tasca dins del projecte?
L'objectiu de les meves pràctiques a Groupiest es va englobar dins el desenvolupament continuat del producte, on em vaig encarregar de guiar l'equip de desenvolupadors i dissenyadors per a construir un producte que complís amb els requisits del seu fundador i que, al mateix temps, resultés fàcil d'entendre i d'usar per als seus usuaris. Bàsicament, vaig avaluar la usabilitat del lloc web i l'experiència d'usuari i, amb els resultats obtinguts, vaig dissenyar la nova interfície de Groupiest, i també el tutorial inicial.
També saps dissenyar aplicacions per a dispositius mòbils, oi? En quins llenguatges de programació treballes?
Tot i que he desenvolupat alguna aplicació, com ara el traductor universal per a viatgers Travel Cards o el comunicador per a persones amb trastorns del llenguatge Picto Connection gràcies a l'ajuda d'un programador, el meu coneixement de programació es limita a prototipar en Flash, una tecnologia en desús.

Així, ets més dissenyador web que no pas programador?
La necessitat de tirar endavant projectes m'ha fet ser dissenyador i programador a la vegada per la manca de recursos, però la feina que més m'agrada és la de dissenyador de producte; una feina molt important que inclou tasques d'arquitectura de la informació, disseny d'interacció, disseny d'experiència d'usuari... i que s'ha de dur a terme abans de dissenyar qualsevol web o programar-lo.

Quins creus que són els principals aspectes a tenir en compte a l'hora de dissenyar un web?
Per a mi, el més important és conèixer quin problema s'intenta solucionar amb la pàgina web: es tracta d'un web de promoció d'un producte o servei? O es tracta d'un web corporatiu? O es tracta d'una xarxa social? Un cop s'ha definit aquest problema, s'ha d'estudiar com es pretén solucionar. Alguns cops m'he trobat amb dissenyadors que volien reinventar la roda, malgastant recursos per a trobar solució a quelcom que ja és fet. Per això recomano analitzar en detall la competència i treure profit de les idees o solucions que han dissenyat per a adoptar-los en el projecte en què treballem. La resta és fàcil.

Amb el llenguatge HTML5 i d'altres sembla que els llocs web s'estan convertint en programaris en línia en detriment del que havien estat fins ara, llocs on es publicava informació i continguts audiovisuals...
El web és un univers en plena expansió que sap adaptar-se a les necessitats dels seus habitants molt ràpidament. Al principi era un simple espai on la gent escrivia coses i els internautes podien accedir a aquesta informació. Més endavant va permetre la interacció entre els internautes, no només publicant contingut, sinó compartint-lo d'infinites maneres. Actualment som en un punt en què internet ha esdevingut una extensió natural de la nostra vida, així que esperem que s'hi pugui fer qualsevol cosa. L'HTML5 és només una mostra del fet que internet s'adapta a les necessitats dels internautes. Si el que necessitem és accedir a un programari des de qualsevol dispositiu, aquest és el camí que seguirà internet. Això no vol dir que la publicació d'informació i altres continguts audiovisuals disminueixi, al contrari, considero que les plataformes de publicació de contingut viuen una explosió i democratització espectacular en els últims temps. Sense anar més lluny, mirem l'exemple de YouTube, que ha passat de ser un repositori de vídeos de gatets a una plataforma d'entreteniment amb més canals i contingut que totes les cadenes de televisió del món juntes.

Per què vas optar per estudiar el grau de Multimèdia a la UOC?
Sempre m'han agradat les noves tecnologies i el disseny, tot i que no vaig saber que m'agradaria fer el grau de Multimèdia a la UOC fins al meu últim curs del graduat superior d'Aviació Comercial a la URV. En aquell curs vaig realitzar com a treball de final de carrera un computer based training (CBT) que ensenyava a volar una avioneta. Just quan vaig acabar la carrera, el vaig retocar i afegir algunes noves funcions i el vaig convertir en un web based training, accessible avui gratuïtament a internet a www.wbtda20katana.cu.cc. Aquest projecte va despertar en mi les ganes de matricular-me en el grau de Multimèdia i quan vaig tenir una mica de temps lliure vaig decidir estudiar-lo. L'elecció d'estudiar a la UOC va ser per la unió de dos factors: el pla d'estudis i la modalitat a distància. Havia vist els plans d'estudis d'altres graus similars i tots eren o bé massa tècnics o bé massa artístics. El grau de Multimèdia de la UOC omple el buit de mercat de persones amb inquietuds tècniques i artístiques que volen ampliar el seu coneixement. A més, com que visc entre Viena i Barcelona, la possibilitat d'estudiar a distància va fer que la UOC es convertís en l'única universitat on podia estudiar.

Tal com vas explicar en una entrevista anterior, ets pilot d'avió, oi? Mantens aquesta faceta laboral?
Així és, actualment continuo treballant de pilot des de Viena i viatjo per tot Europa. És una feina que m'ha obert molt la ment i m'ha permès descobrir noves cultures. Crec que viatjar hauria d'estar inclòs en qualsevol pla d'estudis, ja que ens fa descobrir que no som el centre de l'univers i que moltes de les coses que donem per suposades no tenen per què ser-ho per a tothom. A més, estic creant una empresa tecnològica basada en el meu TFG a la incubadora d'empreses on vaig fer les pràctiques: Incubio.

Per acabar, tens alguna idea sobre què faràs en el TFG? Ja l'has començat?
El meu treball final de grau (TFG) consisteix a convertir una idea de negoci en un producte mínim viable (PMV) per mitjà d'un procés vast i intens que comença amb el naixement de la idea, continua amb el seu predisseny, es valida amb usuaris en una fase inicial, es constitueix l'empresa, s'aconsegueix finançament públic i, finalment, es desenvolupa el PMV. La idea de negoci consisteix a crear una plataforma de consum col·laboratiu orientada al reforç en l'educació reglada. És un mercat de classes particulars que connecta professors particulars amb alumnes que necessiten reforç. Després de dur a terme un estudi amb altres estudiants, he arribat a la conclusió que el millor professor particular d'una assignatura és l'alumne que l'ha superat amb èxit. Per això, l'objectiu del projecte és ajudar la comunitat universitària a trobar el professor particular més adequat.

En llenguatge més planer, la plataforma es pot definir com un Airbnb de classes particulars basat en la meritocràcia de cada expert i en les valoracions dels seus alumnes, quelcom que afavoreix l'ànim de superació dels experts per aconseguir més alumnes (recompensa econòmica) i millora, al mateix temps, el seu esforç per ser millors estudiants (recompensa social). Es diu Sharing Academy.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada