divendres, 12 d’octubre del 2012

[Disseny d'interfícies multimèdia] PAC 1: La no transparència de les interfícies

Cada vegada estem més acostumats a interactuar amb interfícies digitals però en el nostre dia a dia també existeixen interfícies analògiques, físiques, amb les que ens relacionem sense ser-ne massa conscients.

Els dispositius d’interacció digitals actuals tendeixen a afavorir el que anomenem transparència de la interfície. Cada vegada més la interacció es crea en relació amb el cos de l’usuari (interactuem amb la pantalla amb els dits si es tracta d’un dispositiu tàcil, per exemple, per comptes de fer-ho amb un aparell intermediari com un ratolí o un teclat) fins arribar al punt de ser el propi cos, amb el seu moviment i posició, el que interactúa directament amb la màquina (amb la càmera kinect, per exemple) sense necessitat de tenir contacte amb la pantalla. En la mesura que la interacció està més relacionada amb el cos humà la sensació de transparència de la interfície és major, és a dir, ens sembla que funciona d’una forma totalment intuïtiva, gairebé naturalitzada. I per tot això l’evolució en el disseny de les interfícies va en la direcció d’intentar-se acostar a la màxima transparència.

Però es pot aconseguir que una interfície, analògica o digital, sigui totalment transparent? Realment una interfície mai no pot ser totalment transparent o natural, ja que en la seva creació i desenvolupament hi ha hagut preses de decisió que han fet que prengui una forma o una altra, responent a uns requeriments i oferint unes possibilitats i alhora unes limitacions imposades per diferents factors (el context d'ús, els stakeholders, el propi dispositiu d'interacció, l’aprenentatge i experiència, cultura i fins i tot ideologia del dissenyador i de l’usuari...). Així doncs, una interfície sempre és una creació artificial (i no natural) que proposa unes possibilitats i alhora unes limitacions a l’usuari que ha d’interactuar amb ella.

Com a usuaris no està de més que prenguem consciència de la no transparència real de les interfícies, això ens fa tenir una mirada crítica cap al món que ens envolta. Però com a dissenyadors d’interfícies multimèdia encara hem de ser més conscients de per què una interfície resulta més o menys transparent, naturalitzada o intuïtiva, per detectar quins elements aconsegueixen aquesta sensació i quins no en cada cas.

En aquesta PAC analitzarem diverses interfícies gràfiques, analògiques i digitals, per veure el seu grau de transparència i detectar quins elements fomenten la percepció de naturalitat en l’usuari i quins no.

Qualificació: "B"

Fes clic a "mes informació" per accedir a la PAC.


3 comentaris:

  1. Hola Jordi, tot i que ja fa un any des que vas entregar aquesta PAC, recordes quins errors et va trobar el consultor/a per tal de no donar-te la qualificació "A"?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, recordo que la descripció que vaig fer de la càmera de fotos no va ser del tot encertada, ja que s'havia d'analitzar la interfície física i jo vaig descriure la mescla entre la interfície física i el programari Magic Lantern. Hauria d'haver parlat de la ubicació dels botons, les rodetes, la pantalla, etc.

      No recordo si hi havia res més.

      Salutacions i gaudeix l'assignatura, a mi em va encantar!

      Elimina