divendres, 6 de maig del 2011

[Narrativa interactiva] Implicacions de la narració interactiva

1.- Es possible la narració interactiva sense els mitjans electrònics?

Sense cap mena de dubte. La narració interactiva ha estat present des de molt abans de l’era PC. Qui no ha llegit mai un llibre de “tria la teva història” on el lector tria (dins de les limitacions que permet el creador del llibre) què succeirà en la història? Un altre exemple de narració interactiva sense mitjans electrònics és un espectacle d’improvisacions, ja sigui en teatre, televisió o a la plaça del poble en una festa major. Com a últim exemple, m’agradaria exposar una obra de l’artista alemanya Maria Fischer, la qual ha creat un llibre físic en el qual hi ha afegit enllaços d’hipertext mitjançant fils que recorren tot el llibre.




2.- En que canvia en nostre paper al passar d'espectador a usuari? Quines implicacions pot tenir?

Com comento abans, no es tracta d’una situació completament nova, des de sempre hem tingut opció de ser usuaris, però la diferència més important, segons el meu paer, és que abans no tothom hi participava de manera activa, era una cosa sovint pensada per a nens. Avui en dia, gràcies a la forta implantació dels ordinadors i d’Internet, tenim accés a molt material i ben divers, d’aquesta manera som més susceptibles a ser usuaris del què abans era cosa de nens. És molt important remarcar que el paper d’espectador no morirà mai. A tots ens agrada, al llarg de les nostres vides, poder seure i gaudir en tranquil·litat d’un producte ja acabat, sense haver de pensar més del necessari per entendre la pel·lícula, la cançó o el llibre que estem mirant, escoltant o llegint. D’altra banda, hi ha altres moments en que volem participar de manera activa mentre gaudim d’un altre tipus de producte, com ara una aventura gràfica, una novel·la interactiva, una wiki, etc.
Depenent del grau d’interactivitat que tingui un producte interactiu, es poden crear infinitat de productes finals i aquests hauran estat creats pels usuaris que abans eren simples espectadors.



3.- I en el concepte d'autor? Potser ja no es serveix parlar d'autor (en termes clàssics). I si ens inventem un nou concepte?

El concepte d’autor se seguirà mantenint, la diferència és que apareix un personatge més enmig de la cadena. He decidit anomenar-lo semi-autor o co-creador. En cap moment hem d’anomenar-lo creador o autor, ja que aquesta persona sola no han creat el producte final, simplement ha triat un camí sempre seguint les indicacions que l’autor ha disposat quan ha creat el producte o obra inicial.



4.- Ha canviat el concepte que tenies del que era un guió abans de començar el curs respecte del que tens ara? En quins aspectes?

No gaire. Al principi del curs vaig definir-lo així:
Es tracta d'un document escrit en què es basa qualsevol obra, ja sigui un llibre, una obra de teatre, una pel·lícula, un joc, una pàgina web, etc. És el pas previ a la realització de la obra final. L'objectiu del guió és donar unes pautes a  seguir a l'hora de crear el producte final.
Actualment, després d’haver estudiat l’assignatura, afegiria el següent:
Hi ha varis tipus de guions, cada mitjà disposa de les seves pautes per a la seva creació. Així doncs, el guió dels mitjans seqüencials és diferent al dels productes multimèdia interactius. I dins dels propis mitjans seqüencials i interactius hi ha una gran varietat d’estils depenent del producte final (pel·lícula, documental, web...)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada